Els magistrats del Tribunal Suprem de Madrid consideren, negre sobre blanc, que les manifestacions del passat 20 de setembre i el referèndum de l’U d’Octubre són equivalents als cops d’Estat del general Franco i el tinent coronel Tejero. Llegit això -i passat el primer moment de perplexitat- el problema que se’ns genera a tots plegats és el de triar entre el cinisme i la pertorbació mental a l’hora d’analitzar les motivacions d’uns personatges que estan a prop del poder, però molt lluny de la justícia.
Més encara quan ells són hereus directes del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936, no pas de les eleccions republicanes. Un aixecament militar que va causar dos milions de morts i que va ser tan brutal que va aconseguir perpetuar-se institucionalment a través dels pactes de la transició. És per això que el torturador Billy el Niño té quatre medalles i cobra una pensió i mitja i també és per això que el sistema judicial espanyol va passar de la dictadura militar a una suposada democràcia amb el simple procediment de canviar les lletres del cartell de la porta, de Tribunal de Orden Público a Audiencia Nacional. I en el cas del Tribunal Suprem, ni això.
Els magistrats del Suprem no poden ignorar ni a qui responen ni d’on venen. Ni que un cop d’estat es fa amb armes com, per exemple, les que portaven els que van agredir els ciutadans catalans que volien votar l’U d’Octubre. O sigui que, sense descartar algun grau de pertorbació mental, jo m’inclino pel cinisme.
