Senyor Deulofeu, segur que marxarem el 2029?

"L’imperi espanyol ha entrat en la seva fase final de decadència i implosió"

El senyor Alexandre Deulofeu, carregat amb totes les raons de la seva «matemàtica de la història», ho tenia claríssim: l’imperi espanyol s’acabarà cap al 2029. I això vol dir la independència de Catalunya, una nova relació amb les nacions de la península i l’entrada a l’òrbita del IV Reich alemany, que és qui està cridat a regir els destins d’Europa.

L’obra de Deulofeu, de la qual en té cura el seu nét Juli Gutiérrez i ha estat editada el 2014 per Lapislàtzuli (editorial rareta, en el millor sentit, excitant), sembla a primera vista un excés de la raó o una fantasia de la desraó. Va perdre la xaveta, aquest farmacèutic de Figueres? O és un més dels genis universals i dels visionaris que l’Empordà ha donat al món?

No ho sabrem fins al 2029.

Amb una mica de sort (aleshores en tindré 67) espero que no anés massa errat en els seus càlculs.

Deulofeu té la virtut de totes les teories que aspiren a explicar-ho tot de forma absolutament incontestable: tot encaixa, sobretot en el passat. Pel que fa al futur, ja no anirem veient, però el seu mètode aporta un element que fa pensar i que defuig dels models de pensament màgic o mític: ell fa números, calcula cicles, dibuixa línies d’ascensió i de decadència dels imperis i les cultures, troba coincidències... I al capdavall, arriba a algunes conclusions, no molt allunyades de la mecànica de l’horòscop. Hi ha ritmes i tendències universals, que actuen com una mena de «destí» i que escapen al control dels humans. No sabem per què ni com funcionen, semblen escrits a les estrelles per una mà divina, però almenys pel que fa al passat resulta que encaixen força.

El senyor Deulofeu va entendre (o això pensava) com funcionen els cicles històrics i els va fer encaixar en una mena de plantilla d’ascensió, esplendor i decadència dels imperis. Segons ell, tots encaixen més o menys en un període d’uns cinc segles i mig. Per altra banda, les cultures, de les quals els imperis són una expressió, es mouen en cicles d’uns 5.100 anys, repartits en etapes d’uns 1.700 anys. Per a ell, es tracta de processos biològics perfectes, matemàtics: neixen, creixen, es consoliden i moren. I tenen un temps fixat, un ritme vital inexorable.

Ho simplifico massa, en sóc molt conscient, però a més de recomanar una lectura atenta, respectuosa i desconfiada del seu llibre, ja em serveix. El 1479, quan Catalunya arriba a un carreró sense sortida, després del rei Martí l’Humà, és el punt de partida que fixa per a l’inici del domini de l’imperi espanyol, el qual té com a data de caducitat aproximada el 2029.

Ara, quan estem perduts i intoxicats entre acusacions de traició, entre estratègies partidistes de via estreta, entre junqueristes i puigdemontistes i neoconvergents i radicals a ultrança, embolicats en les fantasioses maniobres de Sánchez i Iglesias per prendre el control d’un Estat espanyol que està en mans de colpistes ultranacionalistes i ultraconservadors, Deulofeu ens dóna una oportunitat per mirar una mica més enllà i almenys, almenys, veure que la història no és un pur atzar, que hi ha dinàmiques que no entenem però que són com a mínim sorprenents i intel·lectualment estimulants. Per començar el 2020, pocs anys abans del 2029, Deulofeu ens aporta algunes eines per pensar el present i el futur amb una mica més de perspectiva que les misèries de la batalla partidista per l’hegemonia a Catalunya.

 

No va de traidors, de purs, d’herois o de covards. Això va d’una altra cosa. D’un corrent divers, contradictori, confús, que avança a favor de la història, que és el mateix que dir a favor del futur.

Catalunya se n’anirà, però no sabem com. De la mateixa manera, a l’altra banda, els poders d’un Estat en decadència fan tot el possible, sense manies, perquè ens rendim i ens quedem. Seran més agressius i tindran menys escrúpols, sens dubte, i aquí ens perdrem una temporada discutint qui és més pur. Collonades, dintre d’aquesta visió empordanesa que s’atribueix ni més ni menys que la fundació (i no és cap bestiesa) de la idea i la cultura d’Europa, expressada a través del romànic.

El que importa ara, per a qui vulgui entendre la història, és que l’imperi espanyol ha entrat en la seva fase final de decadència i implosió. Rabiüda i violenta, sí, però decadència. I al mateix temps està naixent una oportunitat, en el marc de la mateixa Europa germànica i llatina que va forjar l’origen de Catalunya, per construir una altra manera de viure i conviure a la península a la qual, ens agradi més o menys, pertanyem, tot i que sempre amb un lligam especial cap al nucli centreeuropeu. Som francs i hispànics, o íbers, no té remei.

Aquest és el dibuix, aquesta és la pregunta al senyor Deulofeu. Ens n’anirem el 2029? Com ens entendrem amb els nostres veïns i germans, després del final traumàtic del seu imperi colonial? Com ens entendrem amb els líders germànics? I sobretot, com ens entendrem entre nosaltres mateixos, que prou feina tenim, sense llançar-nos els plats pel cap?

 

Comentaris (13)
Un sonat lo Deulofeu Fa 1 mes
Si algú es creu que el 2020 Espanya és encara un imperi en decadència està tan sonat, o més, que lo Deulofeu. Potser Espanya estigui en decadència però fa dos segles que no és cap imperi.
jg Fa 1 mes
no sabia que todavía existiera el imperio español....será por ceuta y melilla...
Justament Fa 1 mes
Interessant. La conducta imperialista d'Ñ no tindrà efectes dins una UE. Esperem que els reclams d'Escòcia i d'altres provoquin una confirmació del dret a decidir de les nacions dins la UE. Entrem en un nou capitol del procés i Ñ ja està força tocada.
Gerard de sarria Fa 1 mes
En Deulofeu no fallarà. El que caldria es esta preparats mínima ment per el definitiu catacrak. Per molt que algun idiota es pensi que això de l España castellana es inamovible els seus dies estan comptats. El problema som nosaltres. Veig els D ERC salvan els seus compatriotes de classe de Toledo.
i SEGUIM! Fa 1 mes
Gràcies per les teves paraules, Gerard de Sarrià!
Narcís ( qui pot conviure amb qui només cerca ton desballestament .. damunt, amb nostres impostos com eina destructora ! ) Fa 1 mes
Sí ! PD : i abans !
El imperio español Fa 1 mes
¿Que dice el abuelete este?....¿que imperio ni que imperio?....anda, anda y deja de decir chorradas....En ocasiones veo imperios...
Uixxx, que me meo Fa 1 mes
Venga Ñordo, la pastilla que ya es la hora
Mates....... Fa 1 mes
En temps del franquisme hi havia una operació matemàtica prohibida ,és tractava de sumar les dates del començament i de l'acabament de la Guerra Civil i el resultat era la data de defunció del Franco,tothom ho sabíem el regim també,per això va fer constar que va ser l'endemà (sempre fen trampes).
Fat Boy Fa 1 mes
Sembla que el senyor Deulofeu va preveure que Hitler seria derrotat i quan, i tambe va preveure l'enfonsament de la Unio Sovietica i quan. I, sobretot, molt abans de que passes i contra tota logica del moment. Esperem que no fos nomes xamba, perque si la tornes a encertar ja seria massa xamba junta.
Joanka Fa 1 mes
Sense cap mena de dubte Deulofeu ho encerta. El Sr. Rovira s'ha oblidat de dir que ha encertat el passat abans de que passes.... no veig per què ara no ho ha d'encertar. L'imperi espanyol està a les acaballes i això ho sap tothom, una altra cosa és que desapareixi així sense més,. o si ho farà trosset a trosset...
Polítics mediocres no porten enlloc. Fa 1 mes
En tot cas serà una nova generació de polítics, que s'entendran, veient el nostre fracàs, les traïcions de petita volada, les estúpides reaccions egòlatres i egocèntriques i les patinades històriques que han fet els partits. Babaus, inconscients, egoistes, mals perdedors... No aquest no seran els polítics que ens portin a la llibertat.
Montserrat Soler Fa 1 mes
De la nostra "baralla" interna, els de Ñ se'n aprofiten. Anem tots a una si us plau, no pactem fins que els presos siguin lliures.
Jo. Fa 1 mes
Sincerament, jo no veig que Espanya estigui en fase d'implosió i desaparició. I ja m'agradaria... Jo veig que ho tenen tot bastant ben controlat. El que seguirà desapareixent i degradant-se és la nostra llengua i cultura que és la base del, encara, existent sentiment nacional. La substitució del català per part de l'espanyol sembla imparable.
ganxó Fa 1 mes
Clar, si fitxen primeres espases com el Sr. Iceta, Espadaler, Duran,Illes etc contraten Barells, Zaragoces, Camachos etc. i virus com Riveras ,Arrimades etc.
Morir matant. Fa 1 mes
Per si a cas, ja ens han portat més unidades del ejértito español. I ERC, votant-los.