Senyals de millora

"No hi haurà miracles unitaristes abans de les municipals. Potser tampoc després. Però, en tot cas, el que sí que hi comença a haver és més sentit comú"

Després de la consulta del 9 de novembre, i malgrat una participació massiva i incontestable, els partits que més l'havien impulsada i que hi havien arribat fent pinya van renunciar a traure'n profit polític. Es van obrir com una magrana. El primer a distanciar-se'n va ser Iniciativa. El partit que lideren Dolors Camats i Joan Herrera semblava haver esperat la primera oportunitat per fugir-ne com el dimoni. Per fugir d'Artur Mas. Els ecosocialistes havien arribat als darrers trams abans de la consulta amb una incomoditat ben visible. Fotografiar-se amb els dirigents de Convergència i Unió els provocava un mal de panxa insuportable. Herrera i Camats semblen ara haver tornar als orígens. A tornar a formular tímides referències al federalisme fictici i a evitar el compromís amb el sobiranisme real. A fer bandera radical de la ideologia deixant del tot de costat el compromís nacional.

Després de l'espantada d'Iniciativa va ser Esquerra la que va començar a marcar distàncies. També semblava, en aquest cas, que Oriol Junqueras havia arribar fins a la consulta cansat i despagat. Amb enormes desconfiances respecte a Artur Mas. Quan el president de la Generalitat va formular la seva proposta de llista unitària, els dirigents republicans se'n van separar alleujats. Finalment podien recuperar el seu perfil ideològic, competir amb els socialistes per l'espai que abans ocupava el PSC i denunciar la corrupció que es veu que tant contamina els convergents... i els qui se'ls acosten.

Aquest moviment va encomanar, igualment, la CUP, que també va marcar distàncies prudents respecte a tots els partits i que va augmentar-les encara més, davant CiU i Esquerra, quan més tard aquestes dues forces van decidir pactar els mínims per no fer la impressió de guerra estèril continuada.

Totes aquestes maniobres reactives ara, fins i tot abans de les eleccions municipals, semblen haver-se calmat. Artur Mas i Oriol Junqueras no han abandonat les pròpies posicions, però han començat a fer gestos d'aproximació necessària. Necessàriament interessada, si es tenen en compte les enquestes catalanes i els moviments compulsius que sacsegen la política espanyola. Mas i Junquers han tornat a entendre que, sense coincidir en la tàctica, han de fer confluir les estratègies. Perquè el votant sobiranista fa senyals ben evidents de cansament i, sobretot, de decepció. Així sembla haver-ho entès també en part la CUP. No hi haurà miracles unitaristes abans de les municipals. Potser tampoc després. Però, en tot cas, el que sí que hi comença a haver és més sentit comú. En forma de reunions discretes i coincidències mínimes que aviat es faran públiques. Lloats siguin els déus!

 
 

Comentaris