Set independentistes a la presó per decisió de l’Audiència Nacional (antic Tribunal de Orden Público) mentre investiguen sota secret d’un sumari que s’esbomba per parts contrafetes a determinats mitjans. Drets vulnerats, infoxicacions, propaganda electoral i abans de la sentència del Suprem. Construcció d’un relat existent només en les ments i les vísceres d’una elit centralista que no vol renunciar als seus privilegis sustentats a mantenir l’statu quo i que està decidida a criminalitzar i castigar la dissidència política.
La jurisprudència del TEDH diu que “el paper dels òrgans judicials no pot en cap cas modificar l’expressió del poble”. Però el Constitucional (antic Tribunal de Garanties Constitucionals) manté a la nevera després de dos anys el recurs d’empara de Junqueras en què demana la seva llibertat fins que el Suprem no dicti sentència, que serà ben aviat. Però els poders de l’estat espanyol impedeixen l’exercici de parlamentaris i senadors electes a les Corts espanyoles i al Parlament Europeu. Però la Mesa del Parlament ha estat jutjada al Suprem i aviat ho serà al TSJC per exercir les seves funcions sense censurar la iniciativa política dels diputats i grups parlamentaris.
La realitat és la repressió, que sí que existeix, i les represàlies. El que no està demostrat és que hi hagi violència en el moviment independentista; el que sí que hem vist és violència policial contra persones pacífiques que ara fa dos anys volíem votar, i cap dels responsables vol assumir que la va dissenyar i la va ordenar. La realitat és que la repressió judicial i policial té un impacte personal, però també social i polític brutal per l’arbitrarietat, per la injustícia i per la persecució, que rebrega el codi penal i els drets fonamentals i que vol rebregar consciències i voluntats. Estem sentenciats? Alguns, sí, i en el futur alguns més. Però el que va representar, ser i començar l’1 d’octubre del 2017, no, en cap cas. No ho sentenciem nosaltres.
