Sense un exili blindat no hi haurà país

"Cal un carrer organitzat, perquè els somriures i els llaços han de donar pas aturades de país pacífiques però contundents i perllongades"

Ni urnes, ni diàleg, ni llaços grocs ni espelmes. La política no és possible a Espanya, un estat que només vol rendició i humiliació. Després del cop brutal que han patit els demòcrates amb l'empresonament de quatre independentistes més i l'exili forçat de Marta Rovira, queda clar que Catalunya no sobreviurà si la lluita només s'articula a l'interior. Hi haurà més repressió, més por i amenaces, més Mossos i policies espanyols agredint ciutadans desarmats, més guerra bruta i més empresonats. El règim i les seves clavegueres policials i judicials tenen barra lliure per convertir la vida diària dels líders independentistes que formin Govern i dels diputats i diputades en un veritable infern. També la dels ciutadans. Bombers, mecànics, mestres o qualsevol persona que es manifesti pacíficament al carrer pot rebre un cop de porra o ser acusada d'un delicte d'odi. S'ha d'assumir com més aviat millor.

 

Quan es formi Govern, amb prou feines es podran pal·liar els efectes del 155 i es podran gestionar les engrunes d'un pressupost espoliat i controlat per Madrid. Però certament, serà un primer pas per recuperar les institucions ara il·legítimament ocupades pels hereus del franquisme. I poc més. Els nostres consellers i els seus equips viuran permanentment assetjats, i al Parlament, Cs, el PP i segurament el PSC, faran filibusterisme per dificultar al màxim l'activitat legislativa del país, més encara si s'intenten aprovar lleis socials i nacionals que millorin la qualitat de vida dels catalans i que siguin, de fet, una forma d'anar construint República.

 

En aquest context, l'exili i el carrer tenen la clau de la supervivència del país. Pel que fa a l'exili, serà l'únic espai veritablement lliure per fer República. Un exili que serà molt més potent amb un president que mantingui la seva acta de diputat, perquè d'aquesta manera es preserven les opcions que el president legítim pugui ser investit. Per legalitat catalana o per xoc amb Madrid. Aquesta és la raó per la qual ERC i JxCAT pretenen aprovar la modificació de la llei de Presidència. Si el president es veiés obligat a renunciar per tal que es pogués formar Govern sense la CUP, seria una victòria de l'Estat, obsessionat a empresonar i aniquilar políticament Carles Puigdemont. I a més, el país no hauria de prescindir de la CUP.

 

Des d'alguns sectors d'ERC s'apressa el president a renunciar per no dependre de la CUP i ocupar ja la Generalitat. Però des de l'exili, un dels consellers d'ERC, Antoni Comín, té clar que el camí és blindar l'exili, protegint el president legítim i donant-li la força necessària perquè pugui aconseguir el reconeixement internacional al dret d'autodeterminació i la intervenció perquè Espanya es vegi obligada a alliberar els presos polítics. No és una feina fàcil. Potser caldran uns anys. Però només l'exterior podrà actuar amb les mans lliures política i judicialment. I si JxCAT, ERC i la CUP són generosos i conscients de les hores greus que viu el país, sabran trobar l'acord abans del 22 de maig. 

 

 

Tot plegat, amb un carrer organitzat. Els somriures i els llaços han de donar pas aturades de país pacífiques però contundents i perllongades. Europa ha de ser conscient que els catalans podem aturar una economia, assumint que tindrà un cost per a Catalunya, però també per a Espanya i Europa. Perquè al club de la UE, l'economia és un bé superior de molt més valor que la democràcia i els drets humans. És una lliçó que els catalans també hem après.

 

Comentaris