Reclamar democràcia és incompatible amb exercir, tolerar o justificar accions violentes, per molt que alguns pretenguin disfressar-ho. En els darrers dies hem vist una patètica contramanifestació feixista davant de la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia a Barcelona on diversos individus han intentat atemorir periodistes amenaçant-los de mort, entre ells alguns companys d’El Món. No es tracta en aquest cas d’una acció lleu i poc rellevant que hagi de passar desapercebuda. No es pot passar en cap cas de puntetes per damunt de comportaments que, a través de la violència verbal, intenten coaccionar professionals amenaçant-los amb tallar-los el coll i acabar amb les seves vides. De fet, no hi ha cap amenaça d’aquestes característiques que faci cap mena de gràcia ni cap que sigui tolerable.
De la mateix manera, tampoc es poden celebrar accions de protesta que se serveixen d’accions violentes per cridar l’atenció, perquè cridar l’atenció sobre un problema o un conflicte a resoldre, com pot ser la gestió del turisme a la ciutat de Barcelona, es pot fer de múltiples maneres. Potser la més efectiva i imaginativa encara l’ha d’inventar algú i probablement vagi més enllà de la pintada, el causar desperfectes, el cobrir-se el rostre amb caputxes i provocar pànic entre un grup de turistes, l’únic delicte del qual és haver pujat a un bus turístic per contemplar les meravelles de la capital catalana.
Amenaçar de mort o encaputxar-se, faci qui ho faci, és el recurs fàcil per aquells que no han trobat un altre recurs per discutir sobre la natural diferència de criteris o per debatre sobre els conflictes irresolts per als quals el conjunt d’una societat ha de trobar una sortida. La por —que té uns clars efectes paralitzants per qui la pateix— és un recurs intolerable en democràcia perquè pretén manipular i coaccionar els altres limitant-los la seva pròpia llibertat.
