Sense infants no hi ha futur

"La situació a Espanya és dramàtica"

Fa uns dies va començar l'estiu meteorològic, ara bé, l'estiu real comença al juliol, quan els col·legis tanquem les portes fins al setembre i els nens deixen aparcats els llibres, les preses matineres i les tensions familiars pels deures escolars pendents. Les llars es reorganitzen per tenir cura dels petits, i menys petits, durant les hores que abans estaven en els col·legis. L'opció dels casals d'estiu i les colònies esdevé omnipresents amb una doble finalitat: la primera tenir els fills cuidats durant les hores en que el treball ho impedeix i la segona obrir les portes a noves amistats i experiències, que permeten complementar la formació i també l'educació en molts casos. L'estiu s'inicia amb un trasbals per a moltes famílies en una societat, que tot sovint ha delegat als educadors l'educació dels fills addicionalment a la seva formació.

Les anteriors línies les vaig escriure a l'estiu del 2007, unes setmanes abans en què el problema de les hipoteques en EE UU obriren un període de crisi, duran el qual la precarietat s'ha instaurat arreu, les desigualtats s'han incrementat, les polítiques de protecció social han disminuït notòriament i en diversos països, l'atur i les retallades socials han generat un increment notori de la pobresa, la qual ha retornat a un nivell que semblava desterrada per sempre.

Ara 7 anys després, els motius pels quals les famílies busquen la manera de tenir els fills vigilats i cuidats, en molts casos, ja no és sols per la manca de temps per cuidar els fills, o la voluntat de completar la seva formació i educació. Sovint la raó de fons, buscant llocs finançats i amb persones, que generosament aporten la seva dedicació i esforç, és garantir que els infants puguin tenir un àpat amb els nutrients requerits pel seu desenvolupament fisiològic, com a conseqüència dels greus problemes econòmics que afecten a 1 de cada 4 famílies i que 306.000 infants visquin avui en dia en el llinda de la pobresa a l'Estat. Una pobresa creixent, ja que Espanya és el segon país de la UE, sols superat per Grècia, amb més incapacitat de reduir-la.

Certament la situació a Espanya és dramàtica, l'informe "la Infància en Espanya 2014", elaborat per UNICEF, explica que la pobresa i la desigualtat afecta a un 27,5% dels infants i que el fracàs i abandonament escolar supera el 23%, un fet que els hi tanca les portes per capgirar la situació de futur, tot ancorant-los en la situació d'exclusió. Una situació que porta a la vegada a disminuir la taxa de natalitat i que, en 10 anys, pot haver-hi un milió menys d'infants menors de 10 anys. Una situació que és miri com es miri és inadmissible i insostenible, i que no es soluciona ni amb bones paraules, ni amb voluntarisme, ni amb l'imprescindible caritat i solidaritat col·lectiva.

La situació dels infants i les enormes dificultats que pateixen les famílies, sols tenen una solució: crear un ecosistema capaç de generar treball. Un treball per a tots. El que obliga disposar d'empreses capaces de crear llocs de treball d'alt contingut, quant a capitat humà, però també d'empreses que puguin donar una ocupació a persones de baixa qualificació. Unes i altres empreses amb capacitat de competir en els mercats globals, mercès a un bon nivell d'innovació i també de productivitat. Una productivitat però que no es pot fonamentar en salaris baixos, sinó en saber obtenir productivitat dels útils tecnològics i amb costos energètics no excloents, o amb infraestructures, taxes i impostos que redueixen la capacitat de competir.

La pobresa exigeix polítiques per reduir-la, diversos països de la UE ho han evidenciat, però a la vegada cal possibilitar la generació de treball. Feina per a tots, una feina que possibiliti a les famílies superar l'adversitat del present i entomar els desafiaments del futur amb capacitat de guanyar-los. Fer-ho, pensar en les persones, vol dir pensar més en l'economia productiva i menys en l'economia financera. Pensar per un igual en el present i en el futur, entenent que el futur esdevé una fita impossible en un país sense infants il·lusionats, ben alimentats i formats, i amb igualtat d'oportunitats.

 
 

Comentaris