En quantes tertúlies de sobretaula -d’aquelles que l’exministre de la policia política del PP, Fernàndez Díaz, deia que el procés havia esborrat de les llars catalanes- s’haurà dit allò que “no avançarem fins que quatre polítics perdin la por a la justícia”? Heus ací: Mas, Ortega, Rigau, Homs i, aquest dilluns, hi hem sumat Forcadell i Simó. I divendres, més.
Però, permeteu-me un matís important. No és a la justícia a qui se li ha de perdre la por, sinó a la injustícia. Curta es queda la definició d’ “injustícia” per l’acte en que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) crida a declarar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, arran de la querella presentada per la “Fiscalia que tot ho afina”, que considera que s’ha desobeït al Tribunal Constitucional. Amb quins fonaments? Ara és quan heu de comptar fins a deu i respirar profundament: “en su contumaz y obstinada voluntad de incumplir los mandatos constitucionales al permitir votar en la Cámara propuestas soberanistas como el apoyo a un referéndum vinculante sobre la independencia”.
La Fiscalia Superior de Catalunya s’ha querellat contra la Mesa del Parlament perquè la Presidenta ha complert amb les atribucions que li confereix l’article 39 del Reglament, que són les d’establir i mantenir l’ordre de les discussions i dirigir els debats amb imparcialitat i atenent al respecte degut al Parlament.
Avui és un altre dia trist per la democràcia, però avui falta un dia menys perquè els catalans puguem decidir “contumaz y obstinadamente” o, com diríem aquí, “tossudament alçats”, el nostre futur.
