Una seixantena de carrers de Barcelona estaran tallats al trànsit de vehicles privats avui amb motiu del dia sense cotxes. Una iniciativa que s’emmarca en la que anomenen Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, una campanya destinada a pressionar contra l’ús del vehicle en benefici de l’anar a peu, en bicicleta o en transport públic. Segons sembla, l’Ajuntament ha programat la jornada amb molts talls de trànsit sorpresa en diverses vies principals, com ara Via Laietana, Gran de Gràcia i molts altres, anunciant-nos un dia de caos circulatori monumental que aconseguirà que molts conductors despistats treguin foc pels queixals i que una bona part de la ciutadania dimiteixi de desplaçar-se. Posats a triar, sens dubte la dimissió de circular serà l’actitud més intel·ligent per als conductors i possiblement també la més convenient per als agents de la Guàrdia Urbana.
Comparteixo plenament el propòsit de reduir la densitat del trànsit de vehicles a Barcelona i a tot arreu, tant per raons socio-culturals com econòmiques i mediambientals, però em nego a aplaudir iniciatives tan barroeres com aquesta que només aconsegueixen emprenyar el personal afectat per comptes d’educar-lo de forma sostinguda cap a uns hàbits de trànsit que l’empenyin de forma natural i amb convenciment cap a noves pràctiques de mobilitat més sostenibles. Segur que hi ha qui pensa que sense iniciatives de repressió forçosa del vehicle privat, sense criminalitzar-lo un dia, una setmana o quan convingui, no hi ha manera d’avançar cap a un model de mobilitat més saludable, però jo no hi estic gens d’acord.
Educar i oferir alternatives és molt millor que penalitzar. De fet, l’evolució cap a un model de ciutat més sostenible avança amb inèrcia pròpia: per exemple, en molts pocs anys hem vist com una nova generació de gent jove s’espolsava aquella cultura petitburgesa de nou ric que utilitzava el cotxe com un signe de distinció social i que transportava el conductor a totes hores i a tot arreu encara que només hagués d’anar a buscar el pa al forn de la cantonada. Cada cop hi ha més ciutadans que canvien el cotxe per la moto, bicicleta i el transport públic; i ho fan per necessitat i convenciment propi.
No sé quin èxit tindrà aquesta jornada a ulls de l’Ajuntament, però imagino que, passi el que passi i peti qui peti, proclamarà que ha estat magnífica i digne de repetir-se, perquè en realitat, ja sabem prou que el poder públic acostuma a interpretar les seves iniciatives amb un gran filtre d’autosatisfacció que deixa poc marge a la crítica. Mentrestant, el ciutadà atrapat a dins del seu vehicle, cabrejat i indignat, veurà com l’escarneixen des de la Plaça de Sant Jaume per no haver consultat el web de l’Ajuntament a on se suposa que els dos milions i mig de ciutadans que trepitgen els carrers de la ciutat diàriament haurien d’haver consultar quins eren els carrers afectats, a quines hores i per quant de temps. És a dir, si hi ha un conductor despistat que es veu atrapat pel dia sense cotxes, la culpa serà ben bé seva.
