A veure, quanta gent circula pel país de 10/11 de la nit a 5/6 de la matinada? I als mesos de tardor i hivern? Poqueta. Al bon temps, convida més a sortir a les nits, a sopar, a quedar amb els amics i parents… Però amb el fred, la gent es calma, quin remei. Ho sabem prou els fumadors, cosa que té el seu mèrit entre novembre i abril o maig… i més encara amb les actuals limitacions.
L’estat d’alarma ha estat ben calculat: el fred, la pluja, la neu, la boira, ajudaran a fer que es compleixin els horaris de cobre foc o toc de queda. Més encara des d’aquest diumenge (quina casualitat), quan es fa fosc molt més d’hora.
Com ho farem, doncs, per saltar-nos l’estat d’alarma? Fent les mateixes coses, però de dia, fins que la cosa peti.
Restringeixen els moviments a aquella gent que ja se’ls restringeix, entre altres coses perquè la majoria dorm a aquelles hores. Busquen acabar amb les festes i trobades, però sense dir-ho clarament, sense afrontar-ho. I espera’t tu al desembre.
És com això dels bars, que des del juliol són una barra lliure i ara fem veure que no se n’ha adonat ningú.
En un país on els que haurien de donar exemple passen de les lleis i normes amb una frivolitat quàntica, on els polítics diuen una cosa i en fan una altra, ves tu i digues que els bars no respecten la normativa. O que el “botellón” és un crim contra la humanitat. O que moltes botigues no controlen l’aforament. O que el transport públic és una indecència.
En unes setmanes veurem el que ens estan venent per fascicles, de mica en mica, perquè sigui digerible: un segon confinament, ja que el toc de queda només afecta als que dormen (la majoria) i a una petita minoria que no pot deixar de prendre copes sense mascareta a les nits.
Més ridícul, tot plegat, impossible. Ens ho venen amb solemnitat, cares serioses dignes de moments històrics, cerimònies i rituals gairebé funeraris. Ho embolcallen amb aparents raonaments jurídics, amb crides a la responsabilitat (no hauria estat més responsable, per exemple, no destrossar la sanitat o reparar-la una mica els darrers mesos?), amb amenaces de multes.
I no, tampoc no funcionarà. I anirem cap a un segon confinament, camuflat, enmig de tot l’aberrant caos que estan organitzant a l’Estat Espanyol, tan fallit com Catalunya.
I ens diran, per variar, que és culpa nostra, de la gent. En part serà així, sens dubte, perquè ens hem deixat infantilitzar i idiotitzar: ens preocupa més “tenir dret” a anar al Montseny o la Cerdanya o a celebrar una festa que reclamar que funcioni la sanitat o que es prenguin mesures dignes d’aquest nom, i no preses de pèl, per ajudar els bars, els comerços, els autònoms o les empreses.
Ens parlen de coses misterioses i falses com la “cogovernança” o la “nova normalitat“, ens menteixen conscientment anunciant-nos vacunes màgiques per a demà passat, ens emboliquen amb ajuts milionaris que vindran d’Europa (i se n’aniran per l’aigüera), ens amaguen que som el país on es venen més cares les mascaretes… I no fan res ni per la sanitat ni per al món de l’empresa. Maquillatge populista, el que vulguis. Mesures consistents, ni una.
Això és el campi qui pugui, convenientment dissimulat per les aparences del BOE o del DOGC. Ens maregen amb xifres i teories perquè no ens adonem del que realment està passant, perquè no arribem a conclusions perilloses.
La primera, que hem de ser millors ciutadans i que això mai no surt gratis. La segona, que si som millors ciutadans, tindrem dret a tenir millors governants.
Sobretot, no ho digueu a ningú. Aquesta veritat tan simple i tan òbvia és pura dinamita: tot canvia el dia que comencem a ser ciutadans conscients i responsables i valents i exigents. Amb el coronavirus i tota la resta d’aquesta trista i dolorosa comèdia.
1 
