Els dirigents del Partit Popular han esquivat durant dos anys les enquestes. Les enquestes que reflectien que l’independentisme creixia i es feia més i més majoritari a Catalunya. Encara que aquesta voluntat es concretés també electoralment. Repetien, aquests senyors i senyores, a Madrid i a Barcelona, una vegada i una altra, que l’única enquesta vàlida era el resultat de les urnes. Si el resultat de les urnes tampoc els agradava, brandaven la veritat revelada de la sagrada Constitució contra la voluntat democràtica dels catalans. Ara no. Ara han canviat d’opinió. Ara cal fer cas de les enquestes. Perquè les enquestes han invertit la tendència i l’unionisme demoscòpic torna a ser majoritari a Catalunya. Per això, la presidenta de la secció regional del PP va proclamar dissabte que “el secessionisme està moribund”.
La lectura d’Alícia Sánchez-Camacho és, no cal dir-ho, interessada. I també incompleta. Mirada bòrnia. Perquè la darrera enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques diu, en efecte, que han augmentat els detractors d’un Estat propi i independent. Però diu també que els partits que representen l’independentisme, sumats, farien majoria al Parlament. Per la banda alta de la forquilla, amb els mateixos diputats. Convergència, Esquerra i la CUP, segons el CEO, en sumarien 74. Guanyarien les eleccions, doncs, en vots i en escons. Si aquests resultats es confirmessin, el 28 de setembre el procés secessionista es mantindria. Hi ha morts molt espavilats, senyora Camacho.
Costa moltíssim que el sobiranisme avanci. Decidir la velocitat i la intensitat de la marxa va segregant-lo. És cert també que, a mesura que les posicions s’aclareixen, les desercions augmenten. I encara ho és més que els partits sobiranistes no han entès que una situació extraordinària demana decisions molt poc ordinàries. Les bregues i els enfrontaments han refredat la il·lusió. No és estrany que així consti en les enquestes. Tot el molt prim. Encara. Tan prim, que el mateix sondeig del CEO deixa clar que una part de l’anhel independentista s’explica pels menyspreus i les agressions sistemàtiques de l’Estat. Si el PP no fos tan bèstia, una actitud més justa, oberta i sensata potser reduiria el secessionisme. Però el PP és com és. I el PSOE. I encara Podemos. Els quatre partits que ara es reparteixen el pastís electoral espanyol gasten el mateix tall de roba. Per això l’independentisme tornarà a créixer. Perquè no té alternativa. Malgrat els partits independentistes.
