SEAT IBIZA TDi FR: L'ECO-GTi

No hi ha excuses! Som davant la versió dièsel més potent i esportiva entre els utilitaris de Seat. El màxim exponent en eficiència perquè gastant poc, ofereix dinamisme pràcticament a qualsevol règim, aboca uns nivells d'emissions força contingut i ostenta un consum d'encara no 5 litres cada 100 quilòmetres. És el típic esportiu del dia a dia.

Per primer cop a la història de l'Ibiza el cotxe incorpora un motor dièsel de dos litres amb sistema common rail. El TDi de quatre cilindres del grup VW. Un giny sense rival al mercat que, en aquesta versió dona 143 CV tot i declarar 4,6 litres/100Km i unes emissions de 119g/km de C02. Justament per això està exempt del pagament de l'impost de matriculació. Els de Martorell l'han associat a una caixa de canvis manual de sis velocitats. En principi no hi ha versió automàtica ni seqüencial tot i que l'Ibiza FR 1.4 de gasolina munta el prodigiós DSG amb doble embragatge i 7 marxes. Imaginem que la demanda pot arribar a convèncer els estrategues de la marca...

Estèticament és més discret que el Bocanegra. Ofereix també una estampa imponent perquè també porta llanda grossa (de 17 polzades i disseny específic) i els retrovisors laterals pintats de diferent color. Però no hi ha massa concessions més a la galeria. Al darrera, spòiler i una doble sortida d'escapament i, escampats estratègicament, uns quans anagrames que revelen la seva autèntica condició. A l'habitacle, pedals d'alumini, seients envolcallants, pela al volant i a la palanca del canvi i acabats satinats en els plàstics del recobriment. Pràcticament tots els elements encarats en direcció al conductor, bona distribució dels indicadors i criteris de funcionalitat i ergonomia a la resta. No hi ha llacunes en el capítol de la visibilitat i l'aïllament acústic, sense ser prodigiós, acaba complint en llargs recorreguts.

Però com ja hem anunciat a l'entradeta d'aquest article és sota el capó de l'Ibiza FR dièsel on hem de prestar més atenció. Tècnicament, pel refinament que implica haver substituït el sistema de bomba-injectora del primitiu 1.9 TDi per la suavitat del common rail. Però també per l'eficiència de la llarga llista d'element que incorpora. Per començar, una barra estabilitzadora amb 29 mm. més de diàmetre; els 5 mm. menys de distancia al terra; un control d'estabilitat ESP molt poc intrusiu i –sobre tot- pel diferencial electrònic XDS que munta. Un sistema que va estrenar el nou Golf GTi i que també porta el Bocanegra. L'autèntica troballa! En el fons, una extensió de l'ESP al qual feia referència. Un giny que actua com un autoblocant mecànic dels de tota la vida i que s'ocupa de repartir la potencia equitativament evitant lliscaments pertorbadors. En situacions compromeses, si se li demana la màxima eficiència (i quasi sempre en revolt) el dispositiu s'ocupa de frenar progressivament la roda que perd tracció per afavorir la motricitat. En el còmput global del cotxe, l'XDS estalvia pes, actua pràcticament com un diferencial tradicional i, en plena feina, permet accelerar abans d'allò que seria imaginable.

Si a tot això li afegim el xassís d'acer del grup VW (que també fa servir el Polo i que ha significat estalviar-se uns altres 50 Kg) i un repartiment de pesos optimitzat (amb la bateria, per exemple, col•locada sota el maleter) les expectatives resulten immillorables. I el cert és que, un cop en marxa, es compleixen!

 
 

Comentaris