SEAT IBIZA BOCANEGRA: ESTIGMA DE MARCA

Amb l'excusat d'homenatjar el 1200 Sport Bocanegra del 1975 que la marca catalana va desenvolupar íntegrament al Centre Tècnic de Martorell, Seat posa en solfa ara una nova versió de l'Ibiza FR o CUPRA.

El negre, és clar, domina el frontal d'aquesta versió. Els anells que envolten els fars, l'engraellat tipus niu d'abella, els para-xocs i unes espectaculars entrades d'aire van pintades en aquest color. Però no s'acaben aquí els seus trets identitaris. El sostre panoràmic n'és un altre exemple, així com les llandes de 17 polzades de disseny específic o els retrovisors laterals. Al darrera, l'spòiler i una única i enorme sortida d'escapament. I, és clar, els anagrames distintius. A l'habitacle, pedals d'alumini, seients cosits transversalment amb fil roig, acabats de carbono i un volant i els recolza-caps amb la signatura del model en forma de logotip, fan de torna. El Bocanegra ofereix una estampa imponent també gràcies a l'espectacularitat dels seus passos de roda i en la manera com integra els antiboira als baixos del morro. Però una anàlisi detallada ens obliga a anar més enllà d'aquest decorat.

Sota el capó de l'Ibiza Bocanegra hi reposa el motor 1.4 TSI d'injecció directa i doble sobrealimentació amb potències de 150 o 180 CV, en funció de si optem per l'acabat FR o CUPRA. Tècnicament, un dels seus punts forts és la subtil combinació del compressor volumètric -que actua per sota de les 3.500 revolucions per minut- i del turbo, que pren el relleu a partir d'aquell moment. L'altre característica d'aquest personal esportiu és el canvi DSG: un seqüencial de doble embragatge i set velocitats que pot governar-se amb les lleves que hi ha al volant. Un prodigi autèntic d'immediatesa i precisió que fa molt fàcil la conducció sobre qualsevol escenari. I amb tot, encara hem de parlar d'una altra troballa: el diferencial electrònic XDS. Un sistema que va estrenar el nou Golf GTi que, en el fons, no és altre cosa que una extensió de l'ESP. Un giny que actua com un autoblocant mecànic dels de tota la vida que s'ocupa de repartir la potencia equitativament. En situacions compromeses, quan es demana l'eficiència màxima (normalment en revolt) s'ocupa de frenar progressivament la roda que perd tracció per afavorir la motricitat. En el comput global del cotxe, l'XDS estalvia pes, actua pràcticament com un diferencial tradicional i, en definitiva, permet accelerar abans del què seria imaginable.

Si a tot això li afegim el nou xassís d'acer del grup VW (que també fa servir el Polo i que ha significat estalviar-se uns altres 50 Kg) i uns quants mil•límetres de reducció de la distància de la carrosseria respecte del terra, les expectatives resulten immillorables. I el cert és que, un cop en marxa, es compleixen ¡Davant del volant tots els elements van encarats en direcció al conductor, queden ben distribuïts i la funcionalitat i ergonimía esdevenen norma. La visibilitat també és bona i l'aïllament acústic, suficient.

Els frens de disc a les quatre rodes arriben de sèrie i la nostra unitat de proves duia el millor sistema d'il•luminació possible: òptiques de doble xenó amb feix adaptatiu. El bon tacte de les suspensions i el canvi mereixen encara més elogis. Tot un exemple de la millora que ha experimentat aquest esportiu amb l'arribada de la nova nomenclatura Bocanegra.

 
 

Comentaris