SEAT, una empresa que menysprea el català

"Es pot consentir un comportament racista en una empresa amb seu a Catalunya?"

El fet que SEAT tingui la seva seu a Catalunya no la converteix en una empresa catalana. Només cal mirar la seva història i la seva ideologia per veure que no ho ha estat mai. Al contrari, no sols ha estat òbviament espanyola, també ha estat i és una empresa ultranacionalista espanyola, i ja sabem que un dels trets bàsics del nacionalisme espanyol és la seva profunda aversió a tot allò que sigui o sembli català. L’idioma, per descomptat, el més odiós.

Per això no sobta gens que des d’aquest estiu les pàgines web de SEAT estiguin disponibles en català només per a Andorra. Només per a Andorra. De res no han servit les pressions de la Plataforma per la Llengua recordant-li que està incomplint la llei, una llei que l’obliga a tenir la llengua catalana en el seu web. El català és la llengua pròpia i nacional de Catalunya, i SEAT té l’obligació d’utilitzar aquesta llengua en la informació dels seus vehicles, perquè és, ves quina casualitat, la llengua del país on es fabriquen. En altres paraules, no ha de fer res que no faria amb el noruec, el letó, el danès o el finès, si tingués la seu a Noruega, Letònia, Dinamarca o Finlàndia.

Però això no és tot. L’ultranacionalisme espanyol de SEAT arriba al paroxisme quan decideix (a contracor) incorporar la llengua catalana al seu web només per a una petita part dels territoris que la tenen com a pròpia tot menyspreant-ne la resta. Per entendre aital despropòsit, pensem que ha elaborat una web per a 77.000 habitants (la població d’Andorra és inferior a la de Sant Cugat del Vallès o Sant Boi de Llobregat) i, alhora, discrimina un mercat de catorze milions de persones, que és el de la resta dels Països Catalans. Fixem-nos, a tall d’exemple, que l’any 2019, a Noruega (on hi té pantalla, web i manual d’ús en noruec), SEAT només va vendre 416 vehicles. I a Letònia en va vendre 321. Per contra, a Catalunya en va vendre 28.232. En altres paraules: mentre SEAT respecta els noruecs i els letons, no té escrúpols a demostrar el fàstic que li fan els catalans, perquè això no ho fa pas per ignorància. Ignorància de què? Ho fa per mala llet, ho fa per ofendre, ho fa per menysprear, ho fa per dir-nos: “Vosaltres no sou ningú, la vostra llengua és una merda i la menysprearem i us menysprearem tant com puguem”. El comportament de SEAT, per tant, és un acte de racisme.

Ara preguntem-nos: es pot consentir un comportament racista en una empresa amb seu a Catalunya? Ho consentirien, això, els suecs, els danesos o els finlandesos? La humanitat no s’explica sense el meravellós patrimoni cultural que suposa cada identitat nacional, cada cultura i cada llengua. Quan algú menysprea un poble, menysprea tota la humanitat.

 

Com dic, però, l’ultranacionalisme espanyol de SEAT no és pas d’ara, és històric. Recordo una entrevista de Miquel Calçada a uns treballadors de SEAT, ara fa cosa d’uns vint-i-cinc anys, a TV3, en què a la pregunta “Per què SEAT no posava cap nom català als seus models?”, van respondre: “Perquè a Espanya no es vendrien”. Quin retrat d’Espanya, oi? Un quart de segle després, gràcies a les pressions rebudes, SEAT va posar el nom de “Tavascan” a un dels seus models. Tavascan, com sabem, és un poble del Pallars Sobirà amb poc més de cent habitants, i és obvi que SEAT escull aquest nom no pas per amor al municipi, ho fa perquè no presenta cap tret lingüístic que denoti, només sentir-lo, un origen català. Res a veure, per exemple, amb un vehicle que es digués Pallars, Montsià, Conflent o Priorat. Sí, és veritat, el 2018 van treure al mercat el model “Seat Tarraco”, però amb el nom en llatí. Posar-li “Seat Tarragona” hauria estat un horror. “Seat Ibiza”, en espanyol, sí. “Seat Eivissa”, en català, mai! És a dir, es pot posar un nom català sempre que no sembli català (Formentor o El-Born), i, si ho sembla, se’l tradueix a una altra llengua i llestos. En canvi, es pot tenir un “Seat Córdoba” sense necessitat de recórrer al passat, com en el cas de “Seat Tarraco”. Per entendre’ns: del “Seat Córdoba”, no cal dir-ne “Seat Qúrtuba”.

La ideologia ultra de SEAT es fa ben palesa quan parem atenció en la superioritat de vendes del mercat català en comparació amb els mercats d’altres llengües, per davant fins i tot, segons informava la Plataforma per la Llengua l’any 2019, dels mercats flamenc i francès de Bèlgica, italià, alemany i francès de Suïssa, danès de Dinamarca, txec de la República Txeca, finès de Finlàndia, hongarès d’Hongria, neerlandès dels Països Baixos, polonès de Polònia, romanès de Romania, portuguès de Portugal, eslovac d’Eslovàquia o eslovè d’Eslovènia. Mercats, tots aquests, que tenen el web de SEAT, la pantalla i el manual d’ús inclòs en el vehicle en les seves respectives llengües.

Només en alguns anuncis (per semblar que és de casa) SEAT fa servir la llengua catalana. A les pantalles, a les diverses aplicacions o a la veu de l’automòbil, aquesta llengua no apareix enlloc. Exactament igual que a les xarxes socials, en què no usa el català en cap pàgina web que no sigui andorrana. SEAT, diguem-ho clar i català, és una empresa que viu en la il·legalitat, és una empresa que incompleix la llei. Viola l’article 128-1 de la Llei del Codi de Consum de Catalunya, i ho fa senzillament per raons ideològiques, per raons ètniques, per raons de menyspreu i de discriminació a uns milions de persones pel fet que són catalanes, cosa que la fa incórrer en un delicte d’odi. Odi al poble català i a la seva llengua. Això, al segle XXI i a la Unió Europea.

 

Comentaris