“Espero que en les pròximes hores es pugui tancar un acord”
Joan Saura, president d’Iniciativa i conseller d’Interior.
En la història, el drama es repeteix en forma de farsa, va sentenciar Karl Marx. Divendres mateix vam veure com Joan Saura, conseller d’Interior i cap de colla d’Iniciativa, es felicitava per la reunió entre Antoni Castells i Elena Salgado del dia anterior per ultimar el pacte del finançament. Saura va manifestar la seva confiança que “en les pròximes hores” es tanqués l’acord. El d’Iniciativa va expressar-se en tot moment com si fos un espectador admirat del que estava succeint, això sí, sense deixar de pujar al carro.
Si se’n recorden, després que el 21 de gener de 2006 es van tancar a La Moncloa Artur Mas i Zapatero per acabar la negociació de l’Estatut, mentre que una ERC terriblement enfadada hi posava pegues i allargassava sense èxit l’episodi, Saura va felicitar-se del resultat de la trobada i, sense ni haver llegit el text, també va pujar al carro.
Ben segur que Saura i la seva formació consideren que ni llavors ni ara la batalla no era transcendental per als seus interessos, a pesar que ser-ho clarament per a Catalunya. Per això el millor era fer l’estàtua i apuntar-se al que més convingui. Es fa difícil, tanmateix, no preguntar-se què se n’ha fet d’aquell catalanisme i d’aquell sentit de país del PSUC, que, d’altra banda, Iniciativa no han deixat de recordar i atribuir-se. Als dirigents d’avui sembla, però, que els amoïna molt més tenir sota vigilància l’escola concertada o fer circular els cotxes a velocitat de tortuga que no Catalunya com a país, amb uns interessos, una identitat i uns somnis pels quals val la pena assumir riscos.
