Ha arribat Sant Jordi i encara no tenim sentència sobre l’Estatut. Una festa entre el seny dels llibres i la rauxa de les roses no pot ser millor ocasió per a certa reflexió sobre els papers que ens porten de cap. Més encara quan sabem quins són els articles que el Tribunal Constitucional tenia preparats per a declarar inconstitucionals. Entre els temes més destacats hi ha la no exigència del rang de llei per a les normes bàsiques de l’Estat, el qüestionament del model d’ensenyament d’immersió lingüística, la frustració de la desconcentració judicial i la impossibilitat de posar límits a la solidaritat financera de Catalunya vers la resta de l’Estat. Déu n’hi do! Com que no puc parlar de tot en aquest article, em referiré a la darrera qüestió, relativa al sistema de finançament i a la pretesa relació inconstitucional entre esforç fiscal i solidaritat.
El que sembla que causa esgarips al TC és l’article 206.3 de l’Estatut, on es diu que els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si s’escau, dels mecanismes d’anivellament i solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat.
No agrada al TC que, junt amb la solidaritat, es parli d’esforç fiscal similar. Cal remarcar que l’Estatut no parla d’esforç fiscal “igual”, sinó “similar”. I és que no sembla possible una altra solució. Es pot garantir el mateixos nivells de prestació de serveis, però amb un esforç fiscal no similar, sinó sensiblement inferior? Així no hi hauria solidaritat, sinó privilegi de qui rep, privilegi prohibit per l’article 138.2 CE. L’article 206.3 EAC respon a la definició clàssica de solidaritat, perfectament compatible amb la Constitució, i coincident amb la que va portar al Tribunal Federal Alemany l’any 1999 a declarar inconstitucional el sistema de finançament dels länder, perquè els territoris més rics quedaven per sota de la mitjana de finançament un cop realitzat l’anivellament.
Ara aquí tenim un nou sistema de finançament, però el que digui el Tribunal Constitucional no serà indiferent. Caldrà estar a l’aguait cada any per veure’n els resultats globals i els fluxes que es creen. La transparència i la justícia tributària han de ser visibles en els comptes de l’Estat. L’esforç fiscal és això, un esforç, i la Constitució s’ha de llegir sencera.
