Sant Cugat, origen de les "primàries" del PSC

"Però la filosofia per part de la candidatura de Jaume Collboni ha estat, segons sembla, la mateixa que l'executada fa quinze anys a Sant Cugat pel sector pro Menéndez"

La història de la humanitat evidencia que repetim errors, no n'aprenem.La història de les eleccions primàries internes del PSC també posa de manifest que un sector del partit, no només repeteix errors o possibles males pràctiques, sinó que, amb el temps, aquestes són més descarades. No n'aprenen.

Aquesta setmana han estat molts els mitjans de comunicació, periodistes, tertulians o adversaris polítics que s'han sorprès i han qüestionat les presumptes males formes d'un sector concret del PSC per afavorir la victòria de Jaume Collboni a la primera volta entre els cinc candidats socialistes per encapçalar la candidatura del PSC a l'alcaldia de Barcelona. A mi no m'han sorprès en absolut, de la mateixa manera que estic segur que tampoc els deu haver vingut de nou als militants socialistes de Sant Cugat.

Fem una mica d'història, que sempre va bé...Fem un petit viatge en el temps i situem-nos a l'any 1999. Joan Aymerich (CiU) havia anunciat que no es tornaria a presentar a les eleccions municipals de Sant Cugat després d'haver governat la ciutat vallesana durant 12 anys. L'exdiputat al Congrés, Lluís Recoder, era el seu successor.

Aprofitant el relleu convergent, el PSC havia de buscar candidat per plantar cara i intentar guanyar l'alcaldia de Sant Cugat. D'una banda, hi havia el candidat natural, el regidor socialista Joan Gaya amb anys a l'oposició a l'Ajuntament i home de partit a Sant Cugat, i, d'una altra, el candidat que es volia imposar des del carrer Nicaragua (Barcelona). Em refereixo a Jordi Menéndez, home sempre molt ben situat i proper a la direcció del PSC a Catalunya. Veí de Sant Cugat, però desvinculat de la política local.

Quina va ser la solució? Com es podia fer perquè Menéndez encapçalés les municipals a Sant Cugat? Doncs cuinant un experiment participatiu i interessadament obert; probablement massa obert.
El PSC es va inventar les primàries a Sant Cugat. Hi hauria dues urnes. Una amb la dels militants del PSC de la ciutat i una segona amb tots aquells no militants que es declararien simpatitzants; per tant, s'hi podia apuntar tothom. Fins i tot el que feia poc temps que vivia a Sant Cugat.

Què va passar? Doncs el que alguns ja tenien previst abans d'iniciar el procés: Joan Gaya va guanyar a l'urna dels militants i Jordi Menéndez va guanyar a les urnes de "simpatitzants". Però la participació, és clar, va ser molt superior a l'urna dels no militants.

La mateixa nit electoral, a la seu local de PSC, aleshores al carrer Rius i Taulet, es va personar Pepe Montilla, que en aquell moment era el secretari d'Organització del PSC, i es va tancar en un despatxet amb Joan Gaya i Jordi Menéndez. Ho recordo com si fos ara. Després d'una estona de reunió secreta van sortir els tres per fer públic qui havia de ser el vencedor de les primàries socialistes a Sant Cugat. No hi va haver cap sorpresa, el "guanyador" va ser Jordi Menéndez. Així de fàcil. Tot l'extraordinari procés de primàries es va cloure així.

La majoria dels militants socialistes santcugatencs es van emprenyar perquè el vot dels no militants havia tingut més pes que el seu. L'home que mereixia guanyar per la seva trajectòria política local va perdre davant el candidat que la direcció del PSC-Barcelona havia imposat des d'un inici.

Segurament Joan Gaya no hauria guanyat les eleccions davant Lluís Recoder, però Menéndez tampoc les va guanyar. I ho va provar 4 anys després i tampoc se'n va sortir. De fet, va treure uns resultats encara pitjors i va acabar abandonant l'Ajuntament per ocupar un càrrec del tripartit a la Generalitat. Avui és el cap de gabinet de l'oficina de l'expresident de la Generalitat, José Montilla.

A Barcelona han "millorat" el procés, només hi havia una mateixa urna on podien votar tots, així la procedència dels participants i l'existència de més o menys militants socialistes ha quedat més diluïda. Però la filosofia per part de la candidatura de Jaume Collboni ha estat, segons sembla, la mateixa que l'executada fa quinze anys a Sant Cugat pel sector pro Menéndez: aconseguir un gran nombre de gent que votés el dia de les primàries. L'objectiu final no era altre que guanyar la primera volta i aquest s'ha aconseguit.

A l'inici d'aquest article deia que la història de la humanitat evidencia que repetim errors. És clar que caldria diferenciar entre els errors inconscients i els errors programats a consciència. Els primers són perdonables, els segons són una presa de pèl. I si són realitzats per polítics, a més, es converteixen en una falta de respecte a la ciutadania. Després es preguntaran per les raons de la desafecció entre electors i polítics. No busqueu la resposta gaire lluny. Fets com aquests són part dels ingredients.

 
 

Comentaris