La convivència. Segons Pedro Sánchez el que està en joc a Catalunya no és la creació, o no, d’un nou estat, sinó la pau social. Com que el president espanyol divideix aquesta societat en dues meitats, d’quí es desprèn que creu que si Catalunya es manté com a comunitat autònoma del Regne d’Espanya, els independentistes acceptaran pacíficament la seva condició política. Però, per contra, Pedro Sánchez ve a assegurar que si Catalunya es constitueix en República els unionistes no es comportaran cívicament, sinó que trencaran la convivència social.
D’una manera o d’una altra, Madrid amenaça amb la violència. Amb les porres dels seus policies, certament, però també amb una suposada revolta social de l’espanyolisme, de qui parlen com un grup compacte del qual en poden anticipar les reaccions. Et pegarà la nostra policia, ens diuen, i el teu veí d’escala també ho farà.
És ben curiosa aquesta caracterització de l’unionisme com a causa de desestabilització de la societat catalana. Sobretot perquè, teòricament, la previsió ve del seu propi camp. En definitiva, el fet és que Madrid confronta democràcia i convivència.