San Fermín, patró dels primitius

"Condemnar l'espectacle de José Tomàs i callar davant de l'esperpèntica estampida de borratxos mig adormits davant d'aquelles bèsties és, com a mínim, d'un cinisme interessant d'observar"

El debat sobre els toros porta implícita una càrrega d'hipocresia evident. M'agradaria saber quants dels que van firmar a favor de la iniciativa legislativa popular (ILP) que promou la prohibició de les curses de braus a Catalunya es diverteixen els matins de juliol amb els encierros de Pamplona. Fins i tot, m'agradaria saber quants d'ells han viscut en directe i pròpia pell un San Fermín.

Els catalans tenim una curiosa afició a venerar tot allò que ens arriba des d'Euskadi i Navarra. No sabem ben bé perquè, però ens fascinen els seus costums per primitius que ens puguin semblar.

No és menys ordinari ni menys violent un encierro dels San Fermines que una cursa de José Tomás a la Monumental. Però la cosa basca ens atrau perquè té un punt de d'essència nacional que ens agrada. I, com que ens agrada, la celebrem. I, com que la celebrem, fem la vista grossa davant del patiment que tant plorem dels 6 toros d'una corrida qualsevol.

San Fermín també és un esdeveniment execrable i sense sentit. Com les curses a plaça, ni més ni menys. Condemnar l'espectacle de José Tomàs i callar davant de l'esperpèntica estampida de borratxos mig adormits davant d'aquelles bèsties és, com a mínim, d'un cinisme interessant d'observar.

Dic això a propòsit de l'enèsim capítol encetat del debat antitaurí a Catalunya. Siguem clars: com deia Sebastià Alzamora divendres en aquest mateix diari, "una gran majoria dels catalans es mira els toros (o més ben dit, no se'ls mira gens) amb indiferència i un punt més o menys alt de desaprovació". Però aquest grau de desaprovació depèn més dels valors que encarna la festa que no pas de cap instint proteccionista dels animals que tinguem els catalans. Reprovem les corrides perquè representen l'espanyolisme més cañí i venerem els San Fermines pel seu component basquista.

Si els toros ens fan fàstig, els San Fermines també ens n'haurien de fer. I acabo observant el risc inherent a la ILP antitaurina que tenim aquests dies sobre la taula. Qualsevol jurista els advertirà que això pot crear un precedent important per prohibir la caça, per exemple. Siguem raonables i deixem que les coses acabin caient pel seu propi pes. Els toros desapareixeran de Catalunya perquè més d'hora que tard no seran rendibles. Forçar la màquina al Parlament pot ser efectiu a curt termini, però a la llarga comporta uns riscos que molts no estaran disposats a assumir.

 
 

Comentaris