Quin és el problema de l’Assemblea i com es pot solucionar? Per començar, pateix problemes d’estructura normals de qualsevol organització que hagi arreplegat 40.000 socis en quatre anys. S’ha fet gran i s’ha fet poruga; en contrast amb el 2012, ara té molt a perdre. Això s’ha visualitzat en la jerarquització de l’estructura central, amb l’intent de controlar l’energia i efervescència de les bases. Intentes fer alguna cosa a l’ANC i et maten amb reunions improductives i discussions sense fi.
Això és la part normal. La part no tan normal és que per navegar aquestes reunions interminables i ineficients no és suficient la força del projecte, sinó la quantitat d’aliats de grups afins. No parlo tant de gent d’un partit contra gent d’un altre, sinó un conflicte entre gent transversalista, que creuen en l’Assemblea com la veu d’un poble divers i gent de partit o senzillament ambiciosa que volen fer-la servir d’eina o d’escala.
N’hi ha molts que diuen, i amb raó, que hauríem de foragitar la influència dels partits de l’Assemblea. El problema és com es fa això i què vol dir. Sempre vaig trobar interessant el fet que la gent que ratllava més dels partits eren exactament els mateixos que sempre votaven a favor del mateix partit. En canvi, els que eren obertament afins a un partit o altre, treballaven molt més pels objectius de l’Assemblea. Tots tenim preferències polítiques. Qui estigui dins un grup de política com l’Assemblea i no te les digui, és que les està amagant. L’important no és fer fora “gent de partit”, sinò ser transparent sobre les aliances i sobretot, les obligacions. És evident que això no s’ha fet.
L’Assemblea havia de ser assembleària, però quan vaig estar al Secretariat, no ho era pas. En part per la mateixa estructura. 77 secretaris en una reunió, encara que només es parli a cada intervenció un minut i mig pots estar hores per no arribar enlloc. Aquesta estructura senzillament no funciona. Han de ser representatius de les seves assemblees territorials però el que passa en realitat és que voten segons els blocs establerts de bon principi i pels quals aquests representants han estat escollits prèviament a les eleccions. Mira el que va passar en les dues últimes eleccions: en una regió rera altra, els secretaris no van votar els càrrecs segons els vots de la seva regió sinó segons les negociacions de repartiment del poder.
Com podria millorar-se l’Assemblea? Amb una junta directiva de 11 persones, una de cada regió, no oblidant-se d’exteriors. Que aquestes 11 persones realment representin les seves regions, i no les seves preferències personals o polítiques. Que les bases realment tinguem la veu que mereixem. Que hi hagi una estratègia política clara i descentralitzada i que les assemblees puguin anar fent sense demanar permís a l’estructura central. Que cada candidat renuncïi a formar part de cap llista política després de tenir càrrec a l’Assemblea. Que les eleccions es facin amb transparència, i de manera igualitària. No té cap sentit que es pugui anar fent campanya durant setmanes, amb tots els mitjans a l’abast, que es pugui postular fins i tot per la presidència, i que de sobte, durant una setmana, hi ha un silenci anormal i gens entés pels socis, i unes regles draconianes que no les enten ningú i que són impossibles de cumplir. Les quals estan sota una representació (normalment esbiaixada) de la comissió electoral formada per secretaris sortints, els quals han pres partit en la confecció de les candidatures presentades.
Ah, i ja hem vist que els mateixos de sempre, que no soporten no continuar remenent les cireres, ja han començat a fer circular les seves llistes de candidats. Per què funciona això? Perquè aquests mateixos van crear el procés absurd d’unes eleccions on la gent no pot fer campanya, ningú no coneix els candidats, i ningú no sap a qui votar. Seria molt millor una campanya transparent i oberta, amb totes les cartes a la taula en la qual tothom, i particularment els mateixos candidats hi poden participar i no només les mans que mouen els fils des de darrera de les cortines.
El que més greu em sap és que els que volen manipular les eleccions se semblen tant al Gobierno de l’Estat espanyol: no confien en la veu de la gent. No confien en el seu propi moviment popular, no confien en la democràcia. Troben necessari excloure les candidatures que no controlen, limitar la renovació del Secretariat, continuar sense escoltar la veu de la seva pròpia gent. Quin greu. Aquest moviment, i aquesta organització en particular, ha estat inspirador i especial pel seu compromís en la democràcia i per les seves bases, i si perdem això, només estem reconstruint la mateixa merda de la que fugim.
Jo he cregut sempre en les bases de l’Assemblea. Jo he vist com treballa la gent, i he treballat, sense esperar cap premi polític o d’altre tipus. Sé que les bases són la força d’aquest moviment i que són reals i potents. Si no he parlat fins ara, és perquè volia creure que l’Assemblea es pugués renovar però veig que no ens ho permeten. Gent de l’Assemblea, aixequem-nos i posem mans a la nostra Assemblea. No deixem que ens la prenguin de nou. Crec que hauríem de fer una nova AGO, refer l’estructura de dalt a baix, agilitzar l’organització i fer net. Jo personalment no vull, ni per estatuts podria, presentar-me al Secretariat, però estic més que disposada a continuar treballant des de baix perquè l’Assemblea es posi de nou de peu, perquè el proper 10 d’octubre (el dia que sigui), estiguem a les portes del Parlament exigint que es cumpleixin els compromisos polítics per recuperar la llibertat d’aquest país que totes i tots estimem.
