Són les 8 del matí. Sona el despertador, entra llum per la finestra. 5 minuts de mandres i un salt a la dutxa. Aigua cremant, molta espuma i un pensament: Mentre m’ensabono, hi ha qui tot just s’adorm, qui comença a treballar, qui acaba la jornada. Tothom funciona, aparentment, al marge dels altres. O no. Perquè mentre m’enrotllo dins d’una tovallola hi ha una parella que discuteix al portal de casa, una mare que aparca malament per deixar els nens a l’escola i un veí despistat que no troba les claus de casa. Mentre em vesteixo, un periodista arriba tard a una roda de premsa, un grup d’estudiants es salta la classe d’història i un taxista acaba la jornada. Mentre m’aturo en un semàfor en vermell, un home seu sol en un cafè, una senyora compra el diari i un conductor de cotxe rep un missatge. Quan el contesta, dóna gas i xoca contra un motorista que aterra sota el meu cotxe. Qui sap, potser, si mentre m’enrotllava dins d’una tovallola, qualsevol d’aquestes coses no hagués passat, el xoc no s’hagués donat. Qui sap, potser, el motorista ni tan sols hagués passat per allà. Qui sap, potser, tot està interconnectat.
- CA
