SALOU NO ÉS EL QUE SEMBLA

"El problema és quan una imatge de noiets beguts i disfressats es treu de context, no es contrasta, s'exagera i s'eleva a categoria... Llavors és quan la realitat representada i la realitat tangible no tenen res a veure"

Salou, la ciutat de la Costa Daurada, ha continuat sent notícia aquesta setmana per la ja famosa Saloufest. La imatge projectada del municipi per part dels mitjans de comunicació (notícies, tertúlies, etc.) i per part d'alguns responsables polítics (Xavier Sabaté, Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona; Josep Huguet, Conseller, etc.) està lluny de ser completa i encara més completament certa.

Salou és una ciutat que pateix una imatge estereotipada de turisme de masses de baixa qualitat. Però és una percepció falsa. La capital de la Costa Daurada és una població jove que ha crescut enormement i s'ha transformat profundament en els darrers anys. Efectivament, el 1989 quan es va segregar de Vila-seca, tenia poc més de 7000 habitants. Avui ronda els 26.000 habitants empadronats, els 45.000 habitants reals de mitjana anual, i assoleix puntes de més de 200.000 persones a l'estiu. Està lluny del llogarret de costa que era, però tampoc no és la Sodoma i Gomorra versió 2.0 que hem vista la TV. Avui, el tipus de turisme de Salou, és -demogràficament parlat- molt més divers en origen, interessos, capacitat adquisitiva, etc. i, en termes demogràfics, està molt més ben distribuït i concentrat en diferents zones homogènies del municipi.

Salou és peculiar. És un municipi molt no, rodejat per poblacions amb més solera amb percentatges molt més alts de població autòctona. A Salou i en el seu entorn a ningú no se li escapa que, de Salou Salou, hi ha poca gent. La ciutat és fruit de diverses onades migratòries que han anat afegint-se o sobreposant-se a les anteriors. De tal manera que els habitants originals o amb més generacions a la ciutat són minoria. Resumint, es podria dir que hi ha diversos tipus de salouencs i, per tant, moltes maneres de veure i entendre la ciutat i de sentir-se salouenc, i possiblement sigui una manera per explicar perquè Salou no viu el Saloufest com un problema.

Si establim un retrat robot de la població, podem distingir diferents grups humans (generalitzant una mica, òbviament). Primer, hi hauria els que són descendents d'almenys dues generacions de salouencs. Gent catalana de soca-rel. Els seus referents locals són antics i, fins i tot, han desaparegut, i els podem sentir anomenar persones pel renom, designar llocs amb noms d'horts, xalets o negocis desapareguts fa més de 30, 40 o 50 anys... Per a ells i els seus descendents, Salou és un conjunt d'imatges i de records que ja no existeixen sinó en la seva memòria i que ni tan sols es pot trobar en papers o llibres. Accepten els canvis patits per la ciutat amb una certa resignació, però viuen encara en el Salou-poblet d'antuvi. Per a ells, o almenys la majoria, el Saloufest no és res positiu. Una frase de l'àvia de la meva dona resumiria molt bé el seu sentiment de pèrdua: "Ai, Salou! Ens l'han pres".

En segon lloc, hi hauria els salouencs "de tota la vida". Serien aquells que van venir a la ciutat per treballar quan eren molt joves, i més tard van formar una família, i han arrelat després de viure dos terços de la seva vida o més a Salou. Per a ells, la ciutat és sinònim de progrés, de progrés personal i de progrés col•lectiu. Per a ells, la transformació que ha patit Salou en els darrers anys és positiva i sinònim de benestar, encara que sigui a costa d'alguns dels espais o records dels salouencs anteriors. Aquests salouencs són majoria i troben que el Saloufest és un negoci. Per tant, res negatiu.

En tercer lloc, hi hauria els salouencs estiuejants "de tota la vida", preferentment d'Aragó, Navarra, Lleida... per a qui Salou és l'equivalent a estiu, platja, vacances, etc. Es consideren de Salou i ho diuen convençuts. Es veuen com a copartíceps del desenvolupament de la ciutat. Ells ja venien aquí quan això "només" eren pins i sorra i "només" hi havia quatre xalets i apartaments i, per tant, són pioners i els primers en creure que Salou era una destinació turística de primera (fins i tot abans que els dos grups esmentats anteriorment). Pensen que amb els seus diners i la seva fidelitat s'ha pogut fer créixer el municipi. Ja hi ha estiuejants de tercera generació. El Saloufest? El fan en una zona que van freqüentar de joves. Ara els queda lluny en el temps i d'on acostumen a tenir l'apartament.

Quart, hi ha els salouencs discrets o invisibles. Són els que són a Salou perquè és Espanya i no ho és, és Catalunya però no ho és... De fet, viuen a Salou com podrien estar vivint a Belize, Maldives o Creta. Viure a Salou no els ha representat cap esforç d'integració, de canvi d'hàbits o d'aprenentatge de la llengua. Són aquí perquè hi ha bon clima, són acceptats tal com són, troben compatriotes amb qui fer vida social... Per a ells Salou és un bon lloc per viure i... prou. Els costums autòctons (excepte la gastronomia) són un exotisme perfectament prescindible. I tot i que no consumeixen res d'aquí, ni mitjans de comunicació, com que veuen la TV anglesa, holandesa o alemanya per satèl•lit, segur que s'han assabentat de l'existència del Saloufest. Per tant, per a ell, el Saloufest potser és un soroll de fons, lluny d'on viuen.

En cinquena posició, hi ha els nous salouencs. Serien tots aquells que han comprat un pis o una casa en els darrers 10 anys i han vingut a viure a Salou per la qualitat de vida, fugint de ciutats grises o de pobles petits, buscant oxigen o un canvi a la vida... Acostumen a ser gent jove de poblacions catalanes de l'àrea de Barcelona i de la demarcació de Tarragona. Per a ells, Salou és un poble estrany que no acaben d'entendre. És normal, vénen de poblacions amb una identitat, unes xarxes socials i uns costums molt més arrelats i més consensuats. A Salou, els deu semblar que tot això està per fer. Viuen en les noves zones residencials, amb carrers amples, enjardinats i poc sorollosos. Han conegut el Saloufest a la TV i a la ràdio. Però no l'han vist en directe...

I en sisè lloc, hi ha els salouencs de darreríssima hora. Tots els immigrants de la darrera onada, especialment de l'Àfrica, d'Amèrica llatina i de l'est d'Europa. Per a ells, Salou és la terra promesa, una forma de guanyar-se bé la vida (potser ara ja no tant) on són acceptats fàcilment i on no tenen problemes per integrar-se. Per a ells, una part almenys, Salou és feina i el Saloufest en forma part.

No ens estranyem doncs que a Salou quasi ningú no s'escandalitzi amb la gresca dels universitaris britànics. No ens estranyem doncs que les lliçons que han rebut de tota Catalunya sobre com haurien de fer les coses i sobre com hauria de ser el seu poble, el soni a marcià. El Saloufest representa una ocupació de menys del 10 % de els places hoteleres disponibles en aquesta zona de la Costa Daurada.

El problema no és aquesta oferta turística, el problema és quan una imatge de noiets beguts i disfressats es treu de context, no es contrasta, s'exagera i s'eleva a categoria... Llavors és quan la realitat representada i la realitat tangible no tenen res a veure. En realitat Salou no és el que sembla.

 
 

Comentaris