Saber què volem

"Si no ens posem d'acord en aquest punts tan modestos, o no tant, encara menys ho farem per la independència"

Aquests dies hi ha preguntes latents a la nostra societat. És o no significatiu el que s'ha anul•lat amb la sentència de l'Estatut? Hi ha realment alguna opció intermitja entre la independència i el no fer res?

A l'espera encara de conèixer els fonaments jurídics, la decisió de la sentència afecta a àmbits prou importants. En matèria de llengua no només declara inconstitucional la qualificació de llengua preferent del català per les Administracions catalanes, sinó que sotmet a interpretació els drets lingüístics dels consumidors i usuaris i en l'àmbit de l'ensenyament. En Justícia es declara inconstitucional el Consell de Justícia de Catalunya, frustrant així un vell somni d'apropar la Justícia a la societat i autogovern de Catalunya. En competències continuarem com fins ara amb les bases normatives estatals tan amplies que quasi no deixen espai al Parlament per a legislar, i amb una interpretació de les competències exclusives que m'imagino que busca tirar per terra el famós blindatge que pretenia l'Estatut, i que podria permetre a l'Estat exercir i desplaçar competències autonòmiques amb quasi qualsevol justificació. Els principis del finançament autonòmic també han quedat molt tocats i fins i tot podria perillar la regulació del referèndum autonòmic que acaba de fer el Parlament per desenvolupar l'article 122 EAC.

Així doncs, està clar que tenim problemes. De fet són els que teníem abans d'aprovar l'Estatut. Ara estem millor. Tenim escrit què volem, i si no ho hem aconseguit per la via estatutària, en podem provar d'altres. Em puc equivocar, però jo diria que en forces matèries el Tribunal haurà declarat la inconstitucionalitat no per raons de fons, sinó per entendre que no és l'Estatut l'instrument jurídic que pot regular determinat aspecte. Segurament serà així en matèria de Justícia, finançament i referèndum. En aquests supòsits, n'hi hauria prou amb que les Corts introduïssin la pertinent regulació a les corresponents lleis orgàniques del poder judicial, LOFCA i Llei orgànica de referèndum. A la tardor s'hauran de tramitar i aprovar a les Corts els pressupostos de l'Estat, el Govern necessita dels vots del diputats catalans, podria ser una bona ocasió. El mateix president Zapatero ha parlat de aquesta possible modificació de lleis . Es important per Catalunya.

En relació al blindatge competencial crec que seria pertinent plantejar una reforma de la Constitució. No hi haurà majoria per fer-la, però el Parlament la pot demanar, i si ho fes per amplia majoria quedaria palesa la voluntat dels catalans de tenir un poder legislatiu de debò. I veurem què ha escrit el Tribunal en el tema de la llengua, perquè potser també seria bo introduir d'una vegada per totes al text constitucional una cooficialitat autèntica amb dret i deure de conèixer les llengües oficials en els respectius territoris i en les institucions que representen a tot l'Estat, inclòs el mateix Tribunal Constitucional i les Corts. No es pot "donar per acabada la descentralització".

I penso que si no ens posem d'acord en aquest punts tan modestos, o no tant, encara menys ho farem per la independència, que podria ser el següent pas.

Tot pot ser fàcil si som valents i estem junts. Primer la manifestació i després les eleccions han de ser com una onada de força democràtica en la qual els partits actuïn amb la seguretat de tenir un poble decidit al darrera. Una Nació. Som incansables. Guanyarem.

 
 

Comentaris