Sabem que la unitat no és l'estratègia

"Els electors han de saber què voten o se'ls converteix en una massa amorfa per fer embalum, acrítica, venuda a polítics que prometen l'accés al cel que ni en els seus millors somnis poden garantir"

Per què ens demanaran el vot a les properes eleccions generals? Els partits polítics catalans estan més atrafegats que mai en la problemàtica tasca —més per uns que per altres—de confeccionar les llistes per a les properes eleccions generals. Aquests nous comicis haurien de servir per començar a fer aterrar les estratègies dels nostres representants pels propers mesos o anys perquè l'elector deixi d'anar a les palpentes. A hores d'ara sabem que, a 9 de març del 2019, l'estratègia no és la unitat i per tant podem entendre que en l'espai independentista els diagnòstics de la situació poden ser coincidents, però cadascú seguirà anant a la seva sigui pel factor a, b, c o d. En el camp unionista, en canvi, el panorama és més clar: les estratègies es debaten entre la repressió inapel·lable, l'adreçador indefugible, la doctrina del "por mis cojones" de Vox, PP i Cs; la mà estesa al diàleg —no per concedir res, sinó més aviat per fer oblidar cabòries independentistes ("abandonin la quimera", deia la ministra Celaá fa poc)— del PSOE, i finalment la disposició a reconèixer el dret a decidir de Podemos.

 

Inés Arrimadas se'n va a Madrid per atrinxerar-se amb l'unionisme i frenar els "separatistes"; els socialistes catalans a fer el que diguin els del PSOE; el PP català igual, a fer pinya amb Cs i Abascal i, si és possible, fer un 'rewind' de la cinta per retrocedir als anys de la tele en blanc i negre; els d'Oriol Junqueras hi aniran a denunciar la repressió de l'Estat i a continuar eixamplant la base; a l'espai posconvergent hi ha empentes entre la gent del PDeCAT, JxCAT i la Crida Nacional per veure qui va primer amb visions dispars sobre quina és la seva missió a la capital espanyola —un duel entre el pragmatisme i el frontisme—, i finalment la CUP determina aquest diumenge si se n'hi va o no i, en cas d'anar-hi, ja ha decidit que seria per continuar desestabilitzant l'Estat.

 

 

Cal exigir que en els propers mesos s'abordin els programes electorals i les fites que cada partit pretén assolir en cada escenari. Els partits polítics no poden demanar confiança cega als electors. Si no hi ha programa, si no s'estableix allò que es vol aconseguir, els electors mai tindran elements per poder jutjar la feina dels seus polítics. A l'hora de definir aquestes fites caldrà ser realista i transparent perquè els milions d'electors cridats a les urnes aspiren a ser electors conscients que trien opcions amb tota la informació sobre la taula. En cas contrari, se'ls converteix en una massa amorfa per fer embalum, acrítica, venuda a polítics que prometen l'accés al cel que ni en els seus millors somnis poden garantir.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?