Sabates veganes!

Ens empassem massa de pressa tot allò que és mainstream i bonisme institucionalitzat

Un amic em comentava que l’agost passat, tot navegant entre Mallorca i la costa catalana, es resistia a llençar al mar les seves restes de menjar perquè tenia la sensació que contribuiria a alterar-ne l’estat natural, ja que els peixos no menjarien d’altres peixets o plàncton del seu entorn, sinó menjar humà. Una actitud basada en la bona fe i les ganes de fer les coses bé.

Però resulta que m’ho va explicar la setmana passada mentre llençava una cullerada de cigrons al mar, tot dient que havia canviat el punt de vista i que si no, el menjar aniria a parar a les escombraries en comptes de fer profit a algun animal. Que ben mirat el mar està ple de coses artificials i contaminants, porqueries de tota mena i consistència que els humans hi aboquem. Havia decidit que allò que no es podia menjar ell, ho donava al mar i amb la consciència ben neta.

Les persones de bona fe, les normals, vaja, ens apuntem a les causes que ens semblen bones, justes, que tendeixen a reparar danys, que salven vides o en milloren les condicions, o que preserven els entorns naturals. Gràcies a això s’engeguen corrents d’opinió i moviments de masses absolutament positius i necessaris, i sovint s’usen instruments i tècniques de màrqueting -com en qualsevol altra activitat- per facilitar l’èxit de la creació de tendències. És l’activisme de marca.

No estem excusats, però, de preguntar-nos què hi ha darrera de cadascuna de les causes, si només hi ha ànim i efectes positius o també n’hi ha de colaterals negatius, o si algú pot explotar la bona fe tot entabanant i disfressant de grans principis els seus objectius particulars.

 

L’altre dia vaig acompanyar una filla a comprar unes sabates. Una coneguda marca ha fet dos models pràcticament idèntics amb dos materials diferents: un de cuir -que és un material natural, reciclable, biodegradable...- i unes altres que anomena “veganes” pensades per a la gent híper-conscienciada. Vaig preguntar de què estaven fetes i efectivament no contenen cap part d’animal, sinó que estan fetes de plàstic, és a dir que deriven del petroli. De manera que elevant per sobre de tot el benestar animal, acabem abonant la indústria del petroli, l’extracció i el transport, la transformació, la producció de plàstics i la contaminació que genera en tots els medis... Sabates veganes! Jo penso que cal ser crític tant amb els que tenen la barra de fer passar bou per bèstia grossa, com amb els consumidors quan no reflexionem prou ni cerquem arguments i punts de vista contraposats, i ens empassem massa de pressa tot allò que és mainstream i bonisme institucionalitzat.

Hi ha una mini-sèrie de la BBC que ho està petant: “Years and years”. Molt recomanable. Intel·ligent, aguda, ben dirigida i interpretada. Amb un guió que és un exercici de prospectiva crítica del que pot esdevenir d’aquí uns anys si, el que avui dia sembla que pot passar, efectivament passa, en política, tecnologia, societat, finances... Ho fa des d’una perspectiva de ciutadania conscient però no tancada en una posició ideològica monolítica. En transcric una frase que hi deixa anar un personatge que, malgrat que en forma part, declara la guerra al sistema: “Anem a canviar completament aquest món tal i com el coneixem”. Fins a les últimes conseqüències, així tal qual. Em sembla tant surrealista com impedir que els galls i les gallines facin el que van fer els seus pares/mares per a crear-los/les (no se com dir-ho per no ser políticament incorrecte!).

Estic a favor de les grans idees i de treballar per fer possible un món millor. Hi ha molt camí per córrer i tots podem fer moltes coses per contribuir-hi, però cal no perdre la capacitat de reflexió crítica. La setmana passada vaig parlar de la verola, eradicada avui del planeta, que és, com tantes i tantes coses una victòria de la Humanitat, en aquest cas sobre una malaltia natural. Això i tot el que ho ha fet possible jo, sincerament, no vull que canviï. Només alguns aspectes.

 

Comentaris (9)
Marc Rojas Fa 1 mes
Reciclable? Biodegradable? Com s’ha mencionat a un altre comentari, la indústria del cuir és una de les més contaminants que existeixen. Per això està patint un procés de deslocalització a països pobres, on contaminar és gratuït. Deixar d’utilitzar productes de cuir no és només una qüestió de defensa dels drets dels animals, sinó que també és de justicia social.
Enric Fa 1 mes
Lo del amic i els cigrons a la mar es una questio de no embrutar. A mi nadant no m'agradaria trobar-me corfes de poma flotant, com tampoc restes d'altre menjar a la platja, serveixin o no com a "menjar" als animals. Aixo es com qui diu que embruta el carrer per donar treball als de la neteja. Cinisme pur i dur. Per altra banda, les empreses sempre s'aprofiten de les tendencies per al marketing (light, 0,0%, eco, bio, vegan...) pero realment el govern es qui hauria de regular que aquestes etique
abcdari Fa 1 mes
Qui de veritat es vegà ja sap el que ha de comprar i no fa cas de les etiquetes ni del que diuen els venedors als pasavolants que interpreten que queda bé comprar coses "veganes". S'està abusant del terme "vegà" per que queda bé igual que s'abusa del prefix "bio" o del prefix "eco" que també els posen a tot arreu. Ahh i apliquis vostè mateix la frase "cal no perdre la capacitat de reflexió crítica". Aquest cap de setmana hi ha la fira vegana, un bon moment per ampliar coneixement abans
Joan Valles Fa 1 mes
La reflexio critica sobre els temes no vol dir la destruccio de opinions, corrents, dogmes o modes, qui es pren aixo de manera personal te un problema, pobres filosofs que fa segles que es questionen tot i malgrat els radicalismes, avancem , encara que alguns pixin plastic.
Jordi Fa 1 mes
Per cada tona de pell que es fa servir per produir cuir, es produeixen entre 20 i 80 metres cúbics d'aigua contaminada amb concentracions tòxiques i carcinògenes de crom al voltant de 250 mg/l i de sulfur al voltant de 500 mg/l. El procés de producció del cuir estabilitza les fibres de col·lagen de la pell precisament per a què no sigui biodegradable. Natural? Reciclable? Biodegradable? No: excusa convenient.
Pau Fa 1 mes
No té vostè ni idea de com es fa el calçat vegà, però empastifa, que alguna cosa quedarà. En fi... https://ecoinventos.com/comprar-zapatos-veganos/
Gir Fa 1 mes
No val la pensa fer comentaris al vostre diari. En publiqueu potser un de cada 10 i encara amb molt retard, potser més d'un dia. No en tornaré a fer. Quina gràcia té la secció de comentaris d:un diari digital, que no pública res? Els meus comentaris mai inclouen llenguatge barroer i a sobre he passat per tots els "selecciona els quadrats amb palmeres" Temps perdut.
Fat Boy Fa 1 mes
El mateix que estar en contra de les proves en animals pels medicaments. Les companyies farmaceutiques estarien encantades de que es prohibissin. Aixi s'estalviarien una pasta gansa i responsabilitats.
A vostè li falta informació i hauria de cobrir aquesta deficiència abans d'escriure articles Fa 1 mes
Se n'ha fet poc ressò (no fos cas que ens espatllin les 10 racions diàries d'origen animal) però l'ONU porta mesos emetent informes on deixa clar que o fem un canvi radical pel que fa al canvi d'alimentacio (ramaderia en general,també les pells) o el canvi climàtic ens aboca a una tragèdia de conseqüències imprevisibles. l'ONU i molts altres organismes i científics no són una colla de "fumats" benintencionats. Expliqui a la seva filla que hi ha sabates veganes fetes de materials natura