B, de Brossa; “Jo deixo que les coses parlin. Així allò més proper pot arribar a ser allò més llunyà. Els objectes i les associacions remeten al subconscient. Entendre-ho d’aquesta manera m’és suficient per detectar allò que ui ha de viu en el nou i d’autèntic en el rar. El mecanisme de l’art és la metamorfosi. Fixar-se intensament en la realitat per després transmutar-la, abstreure-la, com fan Miró i Lorca. La finalitat és conèixer millor la realitat, no evadir-se’n. El poeta ha de donar missatges, idees. No ha de defugir la realitat que l’envolta. Ha d’estar a dins i fora de la realitat del seu temps: són els entra-i-surts del poeta. Per això hi ha obra visual meva per carrers i places. Em sembla un valor humanístic; una contribució del poeta a millorar la vida de la gent” (Joan Brossa)
Agraeixo immensament a l’Ajuntament de Barcelona el seu esforç per regalar-nos aquestes festes de Nadal un enllumenat… com ho diria… brillant, resplendent, lluït. Amb bombetes de colors –vermelles, verdes, blaves, blanques,…– de baix consum, que saltironegen al pas dels cotxes, i dels vianants, i donen la benvinguda a un dels nuclis més comercials i actius de la ciutat en mil i un idiomes diferents. Barcelona és així de cool. Tothom s’hi pot trobar representat. L’espectacle arriba a ser insuperable si ens atrevim a modificar la nostra posició vertical i ens aclofem damunt les nostres cames o ens estirem en un banc per veure millor la perspectiva.
Es tracta d’una obra visual, indescriptible. No obstant això i sense menysprear aquest veritable exercici de lluïdesa creativa proposo una ruta alternativa per a tots aquells avorrits que tenen la temptació de sentir-se atrapats per la lluminària aquestes festes i dignificar, així, l’espectacle de la ciutat; un itinerari per veure com “el dia muda en nit la veritable meravella”. No és meva la frase. És de Joan Brossa.
A la Fundació Joan Brossa i probablement a la majoria de llibreries de la ciutat podeu trobar una petita guia editada –com els rètols nadalencs de benvinguda de l’Ajuntament– en diferents idiomes, que ens ofereix recorreguts per la Barcelona brossiana. Se’n poden fer fins a sis a la capital, i si per sí no en tenim prou, el Brossa itineràries ens portarà a Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià del Besòs, L’Hospitalet, Sabadell, Olesa, Girona, Corbera d’Ebre… Probablement estem tips de passar pel costat d’aquests poemes visuals i no en som ni conscients. De fet, ja ho diu Brossa al final de la cita que precedeix aquest text: “Hi ha obra visual meva per carrers i places. Em sembla un valor humanístic; una contribució del poeta a millorar la vida de la gent”.
Abolim la subjectivitat de la mètrica i passegem per Ciutat Vella. A la calcigada Rambla, al costat del carrer del Carme, qui no ha passat mil vegades per sobre de la màscara daurada, símbol del teatre i dels premis FAD Sebastià Gasch? Per a la plaça Nova, Brossa va dissenyar Bàrcino, i cada lletra és un poema. Fa temps que no hi passo, però a la botiga del carrer Rauric 6, especialitzada en Carnestoltes, el seu propietari, en Josep Cardona, va encarregar al seu amic poeta el que van decidir anomenar el símbol de la joia de viure.
Allà on el carregat enllumenat de Nadal és més intens, a la Gran Via, Brossa ens deixa l’Homenatge al Llibre. Però podem escapar-nos de tot això i arribar-nos fins el carrer Rosselló, entre Aribau i Enric Granados, per descobrir un faune a l’interior de l’illa. O pujar uns carrers més a munt, per veure l’obsessió de Brossa amb l’abecedari, com a mètode d’adquisició de la saviesa. El Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona n’és un exemple, com també ho són les Lletres fugitives del Cercle de Lectors de Gràcia…
Per a Brossa, la poesia havia de ser una aventura intel•lectual, lliure de qualsevol artifici decoratiu. Evidentment, tot el contrari del que veiem aquests dies al centre de la ciutat. No cal buidar, doncs, el sac dels adjectius comparatius. Només per apostar per un itinerari alternatiu.
