El Rubicó ens espera

"No ens atrevim a creuar el Rubicó, d'acord, gràcies, no passa res. Però llavors deixeu-nos estar amb tot aquest merder de la república impossible"

L'any 49 aC Juli Cèsar va prendre una decisió que seria recordada per sempre més. Les seves conseqüències van ser molt rellevants per a l'estat romà i el fet en sí va esdevenir part del nostre vocabulari. El general es trobava davant del riu Rubicó, que marcava el límit entre la Gàl·lia i Úmbria, l'última frontera abans de Roma. Si creuava el riu amb el seu exèrcit (acció clarament prohibida) esclataria definitivament la guerra civil. Era un punt sense retorn. Un gest que només podia acabar en victòria o derrota. Des d'aleshores, l'expressió "creuar el Rubicó" es refereix a les accions agosarades que no tenen marxa enrere. Decisions valentes que requereixen de persones valentes per executar-les, perquè són de final incert. A Catalunya els polítics encara prenen ratafia asseguts en cadires de campanya, mirant-se el Rubicó amb paciència. És una manera de fer molt contemporània. Molt millennial. Molt de mirar-se les coses i fer veure que fas però sense fer res del tot. Cada cop que sento la cantarella de la república i de la independència i del referèndum pactat m'imagino, automàticament, els nostres líders asseguts a l'altra banda del Rubicó. A la banda tranquil·la. A la riba on l'aigua no mulla. Sense cap intenció de fer la jugada definitiva.

No pretenc pas anar d'abraonat, ara. No vull semblar un valent ni un salvatge. No m'agradaria que, per culpa d'aquest primer paràgraf, algú pensés que me la dono de valent i que demano als polítics que creuin el puto Rubicó com va fer Juli Cèsar amb el seu exèrcit. Res més lluny de la meva intenció. Només demano, des del més pur respecte d'un súbdit, que si no pensen creuar l'última frontera recullin el campament, pleguin les cadires, endrecin les armes (polítiques) i es concentrin en la feina de debò. En la gestió avorrida i essencial del bé comú del país. No sé si m'explico. Que muntar un campament militar (en sentit figurat) és formidable quan realment estàs disposat a jugar-t'ho tot per un objectiu legítim. Però que si el campament el tens instal·lat només per fer-t'hi fotos i perquè la gent pensi que estàs disposat a anar a la guerra (de nou en sentit figurat) més val que pleguis veles i no facis el ridícul. Per mi, l'exhibició més bèstia del desastre que hem estat gestant entre tots va ser aquella cosa de treure la bandera espanyola del palau de la Generalitat i, minuts després, tornar a posar-la. Us juro que se m'ha escapat el riure mentre escrivia això. M'imagino Juli Cèsar tornant a creuar el Rubicó en direcció contrària cinc minuts després d'haver decidit anar a la guerra. Més o menys com allò de la república de cinc segons que va fer el president Puigdemont.

 

No ens atrevim a creuar el Rubicó, d'acord, gràcies, no passa res. Però llavors deixeu-nos estar amb tot aquest merder de la república impossible. Perquè hauriem de concentrar-nos a gestionar la realitat i això passa per estar amb el PSOE a Madrid. Que ho entenc, que a molts us fot de mala llet el PSOE, però a mi em fa patir que el fals campament militar preparat per no creuar mai el Rubicó ens impedeixi aconseguir coses reals. És hora que algú tingui la valentia d'arribar, públicament, a l'última fase del dol. Que digui que la república no existeix i que, de fet, potser no hi ha prou catalans que la vulguin. Enterrar el dolor en el mateix forat on enterrem els tuits de Ciutadans sobre Jordi Cuixart. Només així podrem recobrar l'energia necessària per seguir treballant.

 

Comentaris (12)
Com? Fa 29 dies
Creuar el Rubricó si a l'altra banda està comprovat que només t'esperen serps verinoses és molt primari i es va demostrar poc eficaç l'1 d'octubre. La Cup sempre demana als polítics que travessin però ells al darrera perquè són purs .
querube Fa 30 dies
Per creuar el Rubico tens que tenir força per poder fer, sinóet foten les osties per tots costats, tenim que estar tothom disposats a rebre,no nomes els que donin la cara
David Fa 30 dies
En realitat l'articulista el que vol dir és que deixin de vendren's la moto, tant ERC com JuntsxCat. Que reconeguin que han aparcat el tema de la independència i prou. L'independentisme real és residual com als anys 80. I no és només cosa dels parits, perquè els que han votat ERC saben que han votat rendició. I tothom sap que els de la Cup són radicalment indepes però els voten 4 gats. Hi ha molt postureig i falsedat amb això de l'independentisme. I molta por.
Santo Job Fa 30 dies
No t´enteres Oriol Jara que els covards que no creuen el Rubicó no son els polítics, sino vosaltres, els catalans bocamolls. A vosaltres us criden al Consell i no us apunteu. A vosaltres us munten una setmana de violencia al carrer i us quedeu a casa, a vosaltres us convoquen al Camp Nou i us deiixeu treure les pancartes sense dir res, a vosaltres us munten Eines de Pais i no ho feu servir. Vosaltres, bocamolls, vosaltres sou els responsables. Els politics ho van fer, i ho estan pagant. Vosal
Fat Boy Fa 30 dies
Els politics es van cagar a les calces quan 1. No van sostenir la Republica, 2. Quan es van entregar 3. Quan es van espolsar la responsabilitat al judici 4. Quan sostenen el govern espanyol. Jo, amb aquesta tropa, no em jugo els quartos, no vaig ni fins la cantonada i no comparteixo ni la barra del bar.
Segador Fa 30 dies
Vaja, si no m'erro, ve a dir que els polítics treballin per les coses que de "debò interessen als catalans". Sembla el discurs de Cs, PP i Psoe. Tu quoque, Senyor Jara?
Doctor Strangelove Fa 30 dies
Últimament el senyor del xandall està "on fire ".
Torroella Fa 30 dies
"Seguir treballant" de la manera que dius, autonòmicament, a mi no m'interessa gens. Passo. I actuaré en conseqüència, no únicament en les eleccions sinó en totes les opcions de la vida diària. A la merda, a la puta merda, com diu un.
Narcís ( en ple S.XXI , a Europa, a Occident .. ens està dient ' matar o ser matat ' .. perquè si hom vol fer-ho civilitzadament i democràtica .. nostre botxí ens assassina la llibertat individual física i econòmica ? ) Fa 1 mes
Ras i curt : 1. acceptar viure dessota la por, l'amenaça així vida d'engany ? 2. guaitar pel bé comú de ca nostra quan som plens de sabotatges/ delictes ? 3. dir a nostres representants no fumin res quan ho demana força societat ? 4. quina incompatibilitat hi ha en cantar les veritats amb governar ? i 5. no creuar mai el rubicó vol dir ' si no fem uns segadors ' ? PD : de quelcom havia de servir-li a aquell dir allò a Jimmy Jump en aquells Goya .. ací hi és presentant-lo !
Joan Fa 1 mes
Esto en castellano sería "tender a tender". Estar haciendo ver que vas a tender la colada, sin llegar nunca a tenderla.
Apunyalats per l'esquena Fa 1 mes
Amb el PSOE que ha decidit deixar de publicar balançes fiscals no s'ha de fer res. Prou blanquejar supremacistes. Que vingui Vox, que de cara a Catalunya fa el mateix que el PSOE, però de cara.
Les coses reals Fa 1 mes
Espera! Això d'aconseguir coses reals a Madris, no ho pidolava un senyor baixet que es deia Pujol? Si! Això era al segle passat! A no! Em dec confondre que tu ets d'esquerres i aquell de dretes. Per cert, tant fàcil que seria preguntar quans catalans volen creuar el Rubicó. Calla! Que ja ho van preguntar!
Pep Fa 1 mes
Actualment no hi ha cap projecte polític independentista en marxa, s'hauria de pactar entre JxCat i ERC, i ara per ara sembla impossible. Qui es vulgui enganyar allà ell.