Rosalía com a símptoma

L'apropiació patriòtica de Rosalía per part dels catalans -que ja existia i ha augmentat amb la publicació de la seva cançó en català- em sembla simptomàtica i preocupant.

Rosalía té tot el dret del món a accentuar la "i" del seu nom, té tot el dret a fer música d'aire flamenc i té tot el dret a fer-ho en castellà. També és lliure de fer una cançó en català i de no dir correctament ni la paraula principal del tema. També té dret a posicionar-se públicament respecte causes socials com l'avortament lliure i, paral·lelament, a mullar-se zero coma zero quan li pregunten sobre política catalana mentre esclafen el seu poble. També té dret a sentir-se catalana i alhora a sentir-se com a casa quan va al sud d'Espanya, com ha dit. A més, tothom té dret a gaudir de la música de Rosalía si li plau. Boicotejar l'art perquè l'artista és això o allò és una estupidesa de les grans.

Ara bé, no ens venguem motos. Qualsevol producte artístic és fruit d'un marc cultural concret i hauríem de poder reconèixer que l'èxit de Rosalía és un èxit de la cultura espanyola. El tipus de música, l'estètica i la llengua que empra per expressar-se i que l'han fet connectar amb tanta gent, contribueixen a fer gran i a projectar la cultura espanyola, no la catalana.

 

Que aprofitem el seu èxit per fer bandera demostra que l'estat de la nostra cultura és dramàtic i que anem molt necessitats de referents. De fet, des de fa un munt d'anys, quasi les úniques creacions genials que aconsegueixen projectar la cultura catalana al món són les dels nostres mestres cuiners. 

 

Comentaris