Pels que vivim a l’exterior l’era d’Internet és una sort. Cada matí ens podem despertar informant-nos amb els digitals de l’Avui, El Punt, Vilaweb i Elsingulardigital.cat. Ara, llegir diaris de paper segueix sent un plaer: fullejar, anar endavant i enrere, començar per la contraportada…
Aquí a Holanda als quioscos no hi ha diaris de Barcelona, però si busques diaris madrilenys en trobes per triar i remenar: ABC, El Mundo i El País. De tant en tant, llegeixo El País a la biblioteca pública d’Amsterdam, on hi ha disponible també una àmplia gamma de premsa mundial. I, darrerament, només fent una ullada a les portades de tots els diaris internacionals, destaca la importància creixent de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, qui va viure molts anys a Blanes.
Qui era Roberto Bolaño? Durant molt temps la manera més senzilla de descriure’l va ser explicant que era un dels personatges centrals del best-seller mig cert mig mentida Soldados de Salamina de Javier Cercas (un milió d’exemplars venuts). Pels que hagin llegit el llibre o vist la pel•lícula, Bolaño és el personatge xilè que de jovenet va conèixer el soldat Miralles, peça central de la trama. Bolaño va morir l’any 2003, als 50 anys, deixant per la posteritat un ampli reguitzell de bons llibres (Los detectives salvajes, La literatura nazi en América, Amberes, Nocturno de Chile, Putas asesinas…). Però la gran notícia va venir l’any 2004, després de la mort de l’autor, quan es va publicar la seva obra pòstuma 2666, un “totxo” de més de mil pàgines, la seva obra magna, un poti-poti d’històries de desenes de personatges situades al segle XX que s’entrellacen per explicar fets contemporanis rellevants. Bolaño volia publicar-la en diferents llibres però familiars, editors i amics van preferir publicar-la conjuntament pel fil conductor comú subjacent a tots els relats, els assassinats de dones que des de fa 15 anys es perpetren a la ciutat mexicana de Ciudad Juárez, punt de trobada de narcotraficants a la frontera entre Nou Mèxic (EUA) i el desert de Sonora (Mèxic). Explica el crític Ignacio Echevarría a l’epíleg de 2666 que l’escriptor xilè volia dividir el relat en diferents entregues per assegurar el futur econòmic dels seus fills, Alexandra i Lautario, però sembla que no serà un problema veient l’èxit mundial de la seva darrera obra i els efectes positius que això té en forma de reedicions d’altres llibres anteriors seus. Malgrat que ara es reeditaran novetats rescatades dels fons dels calaixos, 2666 és l’últim i millor llibre de l’escriptor xilè, segons afirma Echevarría, irrepetible i immillorable, acabat molt poc abans de la seva mort.
Per què aquesta revifalla per aquest autor xilè que va viure tants anys a Mèxic i a Catalunya? Molt senzill, la traductora Natasha Wimmer ha culminat la titànica traducció a l’anglès de 2666, 4 anys després de publicar-se en castellà per primer cop, i això ha portat Bolaño a les portades de premsa, com The guardian o el The New York Times. Això no només ha obert Bolaño al públic anglo-parlant sinó que ha revifat l’interès en aquells mercats que ja l’entenien en castellà. Com va dir Enrique Vila-Matas el darrer mes d’octubre quan es va inaugurar l’auditori Roberto Bolaño a la biblioteca comarcal de Blanes, algun dia aquesta ciutat de la Costa Brava serà coneguda arreu del món perquè hi va viure Roberto Bolaño.
