Ridículament correctes

"L'origen de l'autor pot ser en molts casos una dada rellevant, significativa, que ajudi a entendre què passa i per què"

Estic totalment en contra dels pamflets generats i repartits pel PP de Badalona en el que es vinculava d'una manera automàtica, populista i generalitzadora delinqüència i immigració. Em sembla repugnant i perillós. Repugnant per injust, perquè no és veritat, perquè tant la immigració com la delinqüència demanen anàlisis més acurades i diagnòstics més precisos, no frases que culpabilitzen algú simplement per ser d'on és o tenir el color que té. Perillós, perquè si algú estableix una relació de causa i efecte entre immigració i delinqüència, ¿què ens proposarà a partir d'aquest diagnòstic? ¿Quina serà la seva teràpia? Esgarrifa pensar-ho.

Però un cop dit això, certes fórmules de la correcció política que figura que volen fer el contrari del que han fet aquests pamflets lamentables, acaben provocant efectes no sé si negatius, però com a mínim ridículs. En nom de la correcció política, d'evitar la identificació entre delinqüència i immigració, de no provocar el recel respecte a comunitats vingudes de fora, alguns mitjans han decidit que la nacionalitat o l'origen d'un delinqüent no és una dada rellevant quan se'ns informa d'un fet delictiu. Per tant, no es posa. Ens parlen d'un fet de violència domèstica o d'un altre delicte i s'evita qualsevol referència a l'origen de l'autor.

No comparteixo aquest criteri. L'origen de l'autor pot ser en molts casos una dada rellevant, significativa, que ajudi a entendre què passa i per què. Com són dades significatives l'edat o el gènere, i no per dir l'edat s'està culpabilitzant a tots les qui tenen trenta o cinquanta anys o per dir el gènere s'està culpabilitzant a tots els homes o totes les dones. Sense tenyir-ho d'una opinió que insinuï relacions de causa i efecte, és una dada informativament rellevant. No cal emfatitzar-la però no és bo ocultar-la.

Hi ha mitjans que consideren que per correcció política aquesta dada s'ha d'ocultar. Però alguns d'aquests mateixos mitjans, sabedors que hi ha una part important de l'opinió pública que creu que delinqüència i immigració estan relacionades, sí que creu políticament correcte esmentar la nacionalitat del delinqüent quan fer-ho serveix, al seu parer, per desmentir tòpics xenòfobs: quan els delinqüents són de nacionalitat espanyola. Així, ens trobem en alguns mitjans on sistemàticament no es diu mai d'on són els autors d'un fet delictiu, excepte en el cas que siguin de passaport espanyol.

L'efecte d'aquesta doble correcció política acaba sent absolutament ridícul. Primer, per discriminatori: o ho posem sempre o no ho posem mai. Però sobretot perquè la suma de dues correccions polítiques benintencionades acaba provocant una incorrecció política involuntària: si el lector s'adona que només s'esmenta la nacionalitat dels autors quan són espanyols, passa a deduir que quan no s'esmenta és que no deuen ser espanyols. I per tant, cada vegada que no li diuen d'on són, atribueix automàticament aquests fets a gent vinguda de fora, que és precisament el que es tractava d'evitar en teoria. Per omissió i per contrast, la dada que es volia ocultar esdevé encara més visible i l'ocultació més sospitosa. Sempre a fi de bé, és clar.

 
 

Comentaris