Amb una magnífica capacitat expressiva a través de la mirada, la gran Meryl Streep protagonitza la nova pel·lícula del cineasta nord-americà Jonathan Demme (Philadelphia, The Silence of the Lambs), una peça agradable però convencional on Streep es converteix en la reina absoluta de l’escena.
Ja sabem que ella es pot transformar en el que calgui. En aquesta ocasió muta a la pell d’una dona sexagenària que, anys després d’haver abandonat als seus fills per a convertir-se en una estrella de rock, intenta recuperar la seva confiança.
Streep canta, toca la guitarra i, com sempre, desprèn altes dosis de talent interpretatiu. Al seu costat, interpreta el paper de la seva filla la que ho és també a la vida real: Mamie Gummer; i la química entre elles és absoluta.
Un altre aspecte positiu de la peça neix de la capacitat narrativa de Demme en l’audiovisual de naturalesa musical, terreny en el que ha cultivat ja una dilatada experiència amb videoclips i també varis documentals sobre clàssics del rock (com Neil Young o Talking Heads). A les escenes musicals de la pel·lícula el cineasta es llueix.
Però, malgrat totes aquestes virtuts, Ricki no es completa. Des d’un guió de Diablo Cody (Juno), la pel·lícula descuida excessivament aspectes essencials, com ho són la profunditat i la coherència interna dels personatges (sobretot, dels secundaris) o, fins i tot, de la mateixa trama. Però, sobretot, Ricki -tot i tocar temes que la podrien portar cap a una mirada més lliure i singular- no acaba de sortir de la ruta marcada per les convencions.
Títol original: Ricki and the flash
Estats Units, 2015.
Direcció: Jonathan Demme
Guió: Diablo Cody
Intèrprets: Meryl Streep, Kevin Kline, Sebastian Stan, Mamie Gummer, Ben Platt, Rick Springfield, Charlotte Rae.
Durada: 101 minuts.
