Revival

"Seria desconcertant que el catalanisme majoritari i central es deixés encaixar en aquest marc mental com si no hagués passat res els darrers 10 anys."

Probablement el millor eslògan electoral que han vist els meus ulls és aquell de "Si tu no hi vas, ells tornen" ideat per José Zaragoza per a la campanya de Zapatero de 2008. El PSC va trencar la barrera del so i es va endur, ell solet, quasi la meitat dels vots dels catalans, un 45,7%, contribuint decisivament a una gran victòria del PSOE, que es va quedar a només 6 diputats de la majoria absoluta i amb marge de maniobra per a tota mena de geometries variables al Congrés.

 

Aznar havia deixat un record inesborrable a Catalunya, i la por d'un retorn del PP va fer que votants de totes les sensibilitats democràtiques i catalanistes triessin la papereta del PSC, no com un acte d'adhesió sinó com una sublimació dels principis universals del mal menor i del vot útil. El que va venir després és conegut de sobres (2010, sentència del TC), però és bo recordar que no és cert que el creixement exponencial de l'independentisme fos provocat del PP. El que va provocar el PP a Catalunya va ser més aviat el contrari, un increment exponencial del vot al PSC i a la promesa d'una Espanya diferent. I va ser la decepció profunda i definitiva amb el PSOE el que va empènyer un milió i mig de catalans autonomistes i federalistes a abraçar la idea de la independència, en un moviment sísmic que encara tremola sota els nostres peus.

 

 

Han passat deu anys des de l'eslògan electoral d'en Zaragoza, i el PSC ho està tornant a intentar, en una mena de remake que inclou, per si el revival no era prou complet, apel·lacions a un nou Estatut. Després d'alinear-se amb Rajoy en l'aplicació del 155, després d'agafar la pancarta de les manifestacions amb SCC i Vox ("Puig-de-mont a prisión!"), després de tancar files amb el discurs del Rei que desencadena la violència ultra i dóna cobertura a l'ofensiva repressiva, després de perdre miserablement Andalusia per la desmobilització del seu electorat, ara el PSOE demana als independentistes que salvin el govern Sánchez votant-li els PGE. El llop no és el PP en solitari com al 2008, sinó el tripartit ultra andalús, però el raonament és el mateix: si tu no votes els PGE del PSOE, arriba VOX.

 

Seria desconcertant que el catalanisme majoritari i central, és a dir l'independentisme, es deixés encaixar en aquest marc mental com si no hagués passat res els darrers 10 anys, i com si Sánchez no tingués la possibilitat de prorrogar els PGE i xutar la pilota de les eleccions com a mínim un any endavant. Allò que pot portar el tripartit ultra a la Moncloa no és el desenllaç del debat dels PGE, sinó corrents sociològiques i polítiques molt profundes de l'Espanya castellana que no s'arreglen aprovant els comptes d'un govern dèbil i sense cap pla per a Catalunya més enllà de ressuscitar eslògans electorals de quan Bojan jugava al Barça i uns desconeguts que es deien Manel treien el primer àlbum.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?