La restauració, al límit

"És imprescindible una visió global del sector i adonar-se que al voltant dels bars i els restaurants hi ha tot un entorn que també forma part de la cadena de valor"

Alguns especialistes del sector del turisme adverteixen que és possible que fins el 2022 no es tornin a tenir els nivells de negoci anteriors a la pandèmia i, si es manté el tancament del sector, haurem de pensar en dates més llunyanes per a una plena recuperació. I això sense tenir en compte els centenars de persones que perdran el seu negoci pel camí.

Durant aquests mesos ja hem comprovat que el ritme de vendes acumulat de l'any està vora el 50% per sota de l'any passat, i que qüasi 60.000 establiments ja han tancat definitivament arreu d'Espanya. Unes dades extretes de l’estudi de Fedishoreca amb col·laboració amb el Grup Caterdata i Food Service Institute. El problema és que res fa pensar que quan s’aixequi els tancaments i restriccions forçats del sector el comportament sigui gaire diferent: és a dir, podem trobar locals oberts però pocs ingressos.

Aprofitar aquest espai per demanar que les administracions públiques de tots els nivells, local, nacional i estatal, dediquin esforços a ajudar un sector que aporta molts ingressos a les seves arques em sembla innecessari perquè desitjo que tothom s'arremangui i treballi per recuperar la restauració. No obstant això, reconec que m’espanta veure alguns responsables polítics de ciutats importants de Catalunya traslladar tota la responsabilitat al govern espanyol. Entenc que no vulguin tenir ni un segon aquesta patata calenta, però els demano que es posin en el lloc dels responsables dels locals de restauració que han hagut de tancar d’un dia per un altre i quan es girin per veure qui els ajuda no trobaran ningú.

No només es tracta de donar diners al sector, i menys davant el desastre de funcionament del sistema d’ajudes a 10.000 autònoms a Catalunya, sinó d’engegar campanyes de comunicació per fomentar la compra local o nacional més enllà de les botigues, perquè ja hi ha iniciatives i, a més, no han hagut de baixar la persiana. Per exemple, fa anys que existeix el Passaport Gastronòmic que han iniciat diferents municipis o associacions de restauració, però mai s’ha intentat donar-hi una empenta perquè sigui conegut per la majoria de la ciutadania i el tinguin com un element bàsic per potenciar els seus restaurants.

 

D'altra banda, també és imprescindible una visió global del sector i adonar-se que al voltant dels bars i els restaurants hi ha tot un entorn que també forma part de la cadena de valor i impliquen empreses, llocs de feina i ingressos per a les arques públiques: la gran varietat de proveïdors que fan possible que els productes arribin als locals i puguin ser consumits. Es parla d’uns 15.000 milions d’euros de pèrdues a tot l’estat, reduccions de quasi el 50% de facturació, milers d’acomiadaments, persianes abaixades i, la sensació que, entre tots, podríem haver fet més per minimitzar aquesta catàstrofe.

__________________________

Alfons Pastor és expert en restauració i director general del grup d'hostaleria Caterdata 

 

Comentaris