Responsabilitats compartides

"No podem tolerar de cap de les maneres actituds xenòfobes i racistes"

Marxar de la teva terra a la recerca d'un futur millor mai és fàcil. I menys encara quan es fa per circumstàncies forçoses, fugint sovint de la misèria, de la repressió i de la mort en totes les seves facetes. I quan es tracta de migrants menors no acompanyats, els anomenats MENAs, la cosa és encara més complicada. Aquest particular fenomen migratori té segurament diverses motivacions entre el jovent, totes elles però relacionades amb la precarietat, la pobresa i situacions familiars molt delicades. A Catalunya, la xifra de menors migrants no acompanyats no ha parat de créixer en els últims anys, amb l'arribada aquest any de prop de 6000 menors.

Catalunya rep més de la meitat dels migrants menors que arriben a l'Estat espanyol, i és la Generalitat qui legalment s'encarrega d'acollir-los, concretament des de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) del Departament d'Afers Socials i Família, que ha estat gestionant aquest fenomen degudament com una emergència social. I és que, efectivament, és una emergència social poder donar resposta a les necessitats bàsiques d'aquests joves que s'han jugat la vida per tenir una oportunitat de construir un futur més esperançador i digne. Gràcies a l'esforç de coordinació entre les institucions catalanes i el teixit associatiu, molts d'aquests joves s'estan formant mentre que d'altres ja s'estan emancipant.

 

I el mèrit d'aquest èxit és triple, perquè molts d'aquests menors migrants no acompanyats ho estan fent malgrat un clima hostil generat per una part de la població i de moviments d'extrema dreta, però no només. De fet, no cal anar gaire lluny per trobar exemples. L'episodi de fa tres dies protagonitzat per l'alcaldessa "socialista" de Rubí, Anna Maria Martínez (PSC), va ser lamentable L'escridassada que va rebre la directora general de la DGAIA per part d'una multitud amb actituds xenòfobes que protestava contra l'obertura d'un nou centre per MENAs és un fet alarmant. I més alarmant és la reacció de l'alcaldessa que semblava afegir-se a la manifestació. Tot per un grapat de vots xenòfobs?

Aquest incident ens ha de fer reflexionar molt sobre el rol que han de tenir els nostres municipis per garantir la cohesió social al nostre país. No podem tolerar de cap de les maneres actituds xenòfobes i racistes. No poden tenir cabuda ni a la nostra societat ni a cap institució pública. Els nostres municipis han de ser la pedra angular de la construcció republicana, la qual cosa vol dir que necessitem governs locals de dones i homes capaços de posar els valors republicans al centre de les seves decisions. Hem de ser capaços entre tots de combatre l'estigmatització dels col·lectius més vulnerables per tal d’ajudar-nos a fer que tothom, absolutament tothom, pugui tenir l'oportunitat d'emancipar-se, vingui d'on vingui. La responsabilitat de garantir els drets humans és de tots.

 

Comentaris (1)
TERESA Fa 6 mesos
EUROPA AMENAZADA POR LAS HORDAS ISLAMICAS . LA REACCION LLEGARA DE CENTROEUROPA , COMO SIEMPRE .