Respecte real

"Hem de reconèixer que gràcies als nostres adversaris nosaltres som més forts, millors i, en certa manera, que ells ens donen la raó de ser"

Cada dia ens enfrontem als nostres reptes, siguis un polític, un mestre, un esportista, un operari de la construcció o un estudiant; siguis un advocat, un taxista, un metge o un artista... el que sigui a què et dediques. Som allò que fem per deixar de ser el que som deia Eduardo Galeano. I el pilot d'avió i pare d'El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry va deixar escrita la següent reflexió: "L'home es descobreix a si mateix quan s'enfronta als obstacles, els reptes, que el fan gran, millor, més competent." Hi podem estar més o menys d'acord. Però no m'hauria aturat a pensar-hi aquests dies si no m'hagués cridat l'atenció el que passa tot sovint en la política d'aquest país. I és aquesta falta de respecte real per l'altre, per l'adversari. Abans aquest actitud de menyspreu, només s'apreciava quan s'acostava el període electoral i s'escalfaven motors per les pre i les campanyes. Però com que, d'un temps cap aquí, a la que s'acaba una jornada electoral el clima que s'imposa és el d'atacar l'altre sense ni tan sols donar-li la mesura de gràcia dels cents dies, aquesta sensació ha esdevingut real i per desgràcia és un comportament que ja l'acceptem amb normalitat.La desqualificació del que no pensa com tu. Quantes vegades rivals, contrincants, que representen dues maneres de fer i d'entendre allò que els apassiona, -posem per cas, la política- quantes vegades hi ha hagut aquell reconeixement que malgrat les diferències es necessiten? Que l'un sense l'altre no existirien? Cap. Facin la prova. Vull dir que no veuran mai cap polític  reconèixer que, si ara ell o ella és millor, si ara s'han superat i han millorat, lluny d'arronsar-se, és perquè gràcies a l'altre/-a,  ha tingut la voluntat de voler ser millor i aquesta empenta el pot haver portat a l'excel·lència. Aquest exemple hauria de valer, s'hauria de poder aplicar, a qualsevol àmbit, el polític inclòs per suposat. Però no ho veig. Sovint els millors elogis no provenen dels teus cercles més íntims sinó dels que en teoria són a l'altra banda. Com deia el savi Ramon Llull: "L'altre és un element essencial per a la construcció d'un mateix." Això no vol dir que depenguem de l'altre, però sí que hem de reconèixer que gràcies als nostres adversaris nosaltres som més forts, millors i, en certa manera, que ells ens donen la raó de ser. Per això cal tractar-nos amb respecte. És allò que recordàvem unes línies més amunt que deia Galeano "som el que fem per deixar de ser el que som". Perdoneu, però el que digui que per existir no necessita els altres, siguin o no competència, siguin o no del mateix equip/ partit/ bàndol/ empresa no és d'aquest món.

 

De fet, fixin-se que ja els sol passar, als individualistes, que fins i tot menystenen els seus contrincants, i que amb aquesta actitud l'únic que aconsegueixen és quedar-se aïllats, sols, vivint en un altre món, en una altra realitat. Com diu el meu bon amic, l'escriptor Javier Sierra :"Hi ha altres móns però estan en aquest que ens ha tocat viure". És important ser conscients però, que no n'hi ha cap altra de realitat i que tots vivim en la mateixa. I cal respectar-la.

 

 

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?