Respectar la llei

"Fins i tot les dictadures tenen lleis i hom obliga els ciutadans a complir-les"

Tota l’arquitectura acusatòria de les incidències del procés (jutges, fiscals, polítics, periodistes, tertulians) es fonamenta en un sol argument: en democràcia cal respectar la llei i els independentistes no ho han fet. El respecte a la llei és el fonamental en una democràcia. Dintre la llei, tot. Fora de la llei, no-res. No cal dir que la solidesa d’aquest plantejament és, francament, estantissa, per més que intenti aparentar ser un discurs lògic, serè i racional. D’entrada, l’existència d’un marc legal no és garantia de democràcia, en absolut. Fins i tot les dictadures tenen lleis i hom obliga els ciutadans a complir-les. Durant el franquisme hi havia també una legalitat vigent i això no implicava, precisament, que el franquisme fos una democràcia. Per tant, la tesi llei = democràcia és falsa de totes totes. No totes les lleis són democràtiques, ni pot afirmar-se que s’està en democràcia simplement perquè hi ha lleis vigents. 

 

D’altra banda, les constitucions, les lleis, les normes, són sempre el resultat d’una majoria política determinada, amb una ideologia concreta (econòmica, social, política, mediambiental, lingüística, de gènere, etc.) que les aprova als parlaments. Tot marc legal, en conseqüència, no és altra cosa que l’expressió precisa de la correlació de forces que es produeix en un moment o període històric específic i les lleis, totes les lleis, són la manifestació d’aquesta hegemonia. La constitució espanyola en vigor representa l’acord produït entre els franquistes i la majoria de l’antifranquisme, acord gràcies al qual el franquisme no seria considerat delicte; ni, els franquistes, perseguits per la seva pràctica antidemocràtica, a canvi de legalitzar partits polítics i convocar eleccions. Així va començar tot i, quaranta-dos anys després, encara dura. 

 

 

En els països de llarga tradició, cultura i pràctica democràtica, l’estat de dret es fonamenta en l’existència d’un marc legal basat en els valors democràtics fonamentals, tal i com són recollits i reconeguts pels principals organismes i pactes internacionals. Però, no figurant Espanya entre els estats de tradició democràtica, tot és diferent. I tal com assegurava un jutge a propòsit de la situació política a Catalunya, sense envermellir, “a Espanya, la integritat territorial, la unitat d’Espanya, constitueix el fonament de l’estat de dret” i no pas els valors democràtics, doncs. Coherentment amb això, el coordinador de les forces policials responsables de la repressió el primer d’octubre assegurà que “el compliment de la llei està per damunt de la convivència ciutadana”. I l’ex-líder socialista espanyol, traspassat recentment, reconeixia que “Espanya haurà de pagar el cost” de les irregularitats democràtiques en la repressió de l’independentisme i ho acceptava a benefici d’un “bé moral superior”, com diria la conferència episcopal espanyola en relació a la indissoluble unitat d’Espanya. 

 

De dretes o d’esquerres, els partits espanyols accepten que la integritat territorial és allò que ho explica, ho justifica i ho condiciona absolutament tot, per sobre dels valors democràtics bàsics. Tot lliga, doncs, i d’aquí ve aquesta reiterada apel·lació a respectar la llei, justament perquè tot el disseny del seu marc legal, que ens apliquen a nosaltres, és el que és. I encara, per reforçar-ho més, no s’estan de dir que les lleis vigents són les que volen la majoria dels ciutadans. Un altre dia en parlarem, també, d’aquestes majories democràtiques en les quals, com a catalans, estem condemnats a ser sempre minoria. I, en conseqüència, a sotmetre’ns-hi. Fins ara, si més no.

 

Comentaris (10)
federalista Fa 6 dies
diu el viñals voldria que em digues com deixar de ser d'espanya, molt facil viñals amb una guerra i amb morts com a l'antiga yugoslavia, estas disposat sargent viñals tu i el teu exercit, el cabo furriel espot, i els soldadets cotalelo amb mes anys que les piramides i el soldat alexandre si o no viñals, el rufian ja ha dit que ell no es indepre que ell es republica , cada vegada tens un exercit mes insignificant estas disposat per la guerra sargent xusquer viñals i els tres mariachis aba
A federalista Fa 6 dies
A federalista, como buen dependentista españolista, eso de argunentar y razonar no le va. Él es de la imposición de la fuerza. De los que confunden fuerza y verdad, y así quiere que siempre sea. Es de ésos que pretenden estar humillando al otro con esta imposición adornada de insultos y desprecios; pero sólo refleja una pobrísima imagen de sí mismo como persona.
at Fa 7 dies
mai em prenc la molèstia de llegir a l´individu que va fer president al despreciable homenet montilla només per odi a convergència
Jordi Centell Fa 6 dies
Doncs potser t’aniria bé deixar la teva vengança personal i ridícula i llegir-lo.
Carles Viñals Casado Fa 7 dies
És una idea FALSA i ACCEPTADA, que no som capaços de LLUITAR en TOT el sentit de la paraula, i això ens barra el potser ÚNIC camí a la llibertat. És DEURE PERSONAL de cadascú -també el teu, Carod-, foragitar de la nostra ment aquesta mentida paralitzant, per poder trobar plegats TOTES les FORMES de LLUITA possibles i fer-les efectives. Explicar com són de dolents els poders de l'Estat ja fa molt de temps que no ens ajuda.
Francesc Fa 8 dies
Quina pallissa Carod. No expliques res que no sabem!
MiqCar Fa 8 dies
España no ha respetado nunca su propia Constitución como un pacto social, sino como una herramienta de poder que la manipula según el interés: Ni el trámite de l`Estatut respetó lo estipulado en la Constitución, ni la represión vendida despues se ajusta a la norma, sino que la reinterpreta. Mejor no dar muchas lecciones
Carles Viñals Casado Fa 9 dies
D'altra banda, Sr. Carod, poc podem fer els catalans per combatre una legalitat imposada, ni que sigui arbitrària com l'espanyola, perquè no és qüestió de raons i drets sinó de força. Altra cosa sería que els principis -no pas els interessos- governéssin les relacions entre els estats, però no és el cas. Una Europa que tolerà la dictadura franquista tolerarà amb molta més facilitat una Espanya dubtosament demòcràtica.
ganxó Fa 9 dies
Tota la raó, i sobre tot al final del comentari
Molt fluixet, Carod Fa 9 dies
Fas trampes i se't noten. Perquè hi hagi una democràcia calen unes quantes coses, com una constitució que limiti els diversos poders de l'estat, convenientment separats, i controli el funcionament formal del govern. Convocar un referèndum tampoc és el súmmum de la democràcia: tots els dictadors del món (Franco inclòs) han convocat referèndums.
Goreti Fa 7 dies
Dir que convocar referendums es propi de dictadures, es donar la volta com a un mitjo a la realitat. Suissa resol molts del seus dilemas en referendums I no crec que parlem de cap dictadura. Hi ha qui s'apunta a qualsevol argument per tal d'intentar tenir alguna rao
Jordi Centell Fa 6 dies
He llegit l’escrit d’en Carod i no veig que parli en lloc del referendum. Potser ets tu qui fa trampes
Carles Viñals Casado Fa 9 dies
Explicació magistral, Sr. Carod, de com "la integritat territorial, la unitat d'Espanya", erigida en fonament de l'estat de dret, -en lloc dels "valors democràtics fonamentals"- ens converteix en delinqüents mereixedors de repressió. Sabem doncs com i per què serem sempre legalment una propietat d'Espanya, però el que voldríem que ens digués, a ser possible, és la manera de deixar de ser-ho.
Cesc Fa 6 dies
Ese mismo artículo 2 señala la existencia de "nacionalidades y regiones que la componen"
Maria Teresa Casals Fa 9 dies
Quina llàstima que les coses no haguessin anat d'una altra manera a Esquerra.És evident que persones com en Carod Rovira són un valor per a la política. Coherèncaia i gruix intel·lectual i no personatges sense cap solidesa.
Boris Fa 9 dies
Sr. Carod. Mai he votat ERC i al pas que va aquesta formació no ho faré en el futur, però li he de dir que els seus articles són de una gran coherencia i molt ben argumentats. El seu pensament coincideix milimetricament amb el meu en quant l'aspecte nacional. Segurament discrepariam en les mesures econòmiques i socials per fer avançar una societat, però això no és un obstacle per què aplaudeixi els seus escrits. Endevant!