La jurisprudència del Tribunal superior de justícia de la Unió Europea ha començat a fer realitat una normativa comunitària que des dels anys 90 reclamava la protecció dels consumidors front els abusos de les grans corporacions. És la seva perspectiva la que recentment han començat a adoptar també els tribunals dels estats membres i entre ells, Espanya. Sota aquest paraigua conceptual han tingut cabuda les nul·litats de productes viciosos, com el deute subordinat; o les de posicions de superioritat bancària per l’ús d’informació privilegiada, com succeïa en les clàusules sòl, i fins i tot reconsideracions de les obligacions que es feia acceptar el client del banc en raó de la contractació d’un préstec hipotecari.
Els tribunals europeus han castigat també acords contra la lliure competència entre els proveïdors de serveis, com ha succeït amb el preu de la benzina. Jo espero que arribi un dia en que el control arribi a nivells encara més concrets. Les posicions de força de les companyies asseguradores o les contractacions provocades per error en l’ús de les noves tecnologies en són un bon exemple.
El no reiterat de moltes asseguradores davant els sinistres produïts a la llar ens fan sovint preguntar-nos quines contingències no cobreix l’assegurança, però acabaríem abans parlant de les que sí hi cobreixen. Un altre dia posaré noms a aquesta situació, doncs no totes les companyies són iguals, però avui vull parlar de Movistar. Clicar per error en l’enèsim anunci que ens assalta mentre naveguem provoca l’aparició durant un segon d’un advertiment on es recorda que a partir d’ aleshores hem quedat subscrits a no sé quin canal “emocionant”. Si ho advertim, com ha estat el meu cas, i reaccionem de manera immediata cancel·lant el que per error en l’ús de l’aparell acabem de contractar sense voler-ho, la sorpresa és veure que aquests escassos tres segons han suposat la contractació del servei durant una setmana! No és diner (o sí) els dos euros que això suposa, però en són molts diners els que, gràcies a la suma d’altres incautes, la companyia pot arribar a guanyar.
Estic desitjant veure el dia en que el Tribunal de la Unió Europea arribi a aquest nivell i castigui exemplarment una clara situació d’abús que, com tantes altres, colora la nostra vida quotidiana, aprofitant els gegants corporatius la mandra que produeix iniciar una guerra per una (mai és sols una, ells ho saben) nimietat. O fins i tot sols trucar a aquests telèfons on no hi ha persones a l’altra cantó de la línia, o on han posat algú que no sap fer-se responsable de res, a més de viure en molts casos a l’altra banda del món.
I no, no em diguin que l’acumulació de capital en una sola i poderosa ma és liberalisme, perquè sols en la titularitat privada es distingeix aquesta situació abusiva de les pitjors formes dels règims socialistes o dels monopolis que fins i tot en l’etapa de desenvolupament van caracteritzar el franquisme. Res a veure amb la llibertat.
