Si no hi ha sorpreses -que n’hi pot haver- el panorama, poc a poc, es va definint. L’Estat acceptarà, com a màxim, una aplicació selectiva del 155 i moderar les peticions fiscals als encausats per tal d’evitar, en la majoria dels casos, que ingressin a presó. “Accepteu la derrota i només perdreu els Mossos“, em deia una font molt ben connectada dins dels cercles que prenen les decisions, ara, a Madrid. Això és el que hi ha, no cal enganyar-se.
Davant d’això, el Govern té molt poques alternatives a aixecar la suspensió de la declaració d’independència. En paral·lel, les entitats i els partits tampoc poden fer altra cosa que cridar a una vaga general indefinida aprofitant que els Mossos, encara sota comandament català, garanteixen que la principal força policial del país no es dedicarà a massacrar la ciutadania a qui serveix. Serà aleshores quan el govern espanyol haurà de decidir si envia les tropes imperials a fer saber al món, per segona vegada, per què els catalans necessiten, urgentment, la independència.
Lamentablement, la negociació que es planteja des de Madrid és entre que els catalans hi perdin molt o que ho perdin tot. Davant d’això, guanyem-ho tot. La República ja és a tocar.
