Avui és un dia per a l’anàlisi. I és que després d’un ple tan transcendent com el que es va celebrar ahir al Parlament és normal —i fins i tot és una obligació— que tots els opinadors del país dediquin els seus comentaris a una votació parlamentària que ha desestabilitzat el PSC. Ara bé, més enllà d’això, la situació és clara i no genera dubtes: existeix una majoria parlamentària de gairebé dos terços que està a favor de demanar el traspàs de les competències per organitzar consultes al Congrés. Si el PSC ha patit un terratrèmol —que una servidora ja va anunciar aquí mateix— és precisament perquè el seu vot a la resolució d’ahir el decanta cap al bloc unionista del Parlament que fins ara només integraven PP i C’s.
Des d’ahir la convocatòria de la consulta del proper 9 de novembre avança un pas més per una de les vies explorades pels experts del Consell Assessor per a la Transició Nacional. L’aprovació de la resolució no significa que el govern espanyol no s’oposi frontalment a la transferència de la competència de convocar referèndums prevista en l’article 150.2 de la Constitució. Ja es veurà què passarà, perquè la política sovint és imprevisible. El que és segur és que l’any 2014 serà intens políticament, contundent en els gestos i convuls en els temps. Serà, doncs, un any ple de reptes i també per manifestar, de la manera que sigui, la voluntat popular. Permetin-me que m’expliqui.
Com no em canso de repetir, la majoria social sobiranista és clara. Un 80% de la ciutadania es manifesta a favor de l’exercici del dret de decidir. Així ho ha detectat el
