Estat de repressió

"Si ens mantenim ferms i persistents davant de la repressió autoritària de l'Estat, guanyarem"

Oriol Junqueras, 13 anys, Raül Romeva, 12 anys, Jordi Turull, 12 anys, Dolors Bassa, 12 anys, Carme Forcadell, 11 anys i mig, Quim Forn, 10 anys i mig, Josep Rull, 10 anys i mig, Jordi Cuixart 9 anys i Jordi Sànchez, 9 anys. 100 anys de presó. Necessito recordar-ho per si, enmig de la tempesta mediàtica pels greus aldarulls nocturns d'aquests dies, algú pretengués fer-nos oblidar aquesta infàmia. No cal ser independentista per entendre que aquesta sentència no respon a cap voluntat de fer justícia, sinó que és pura venjança. Venjança per haver permès que la ciutadania pogués expressar la seva opinió respecte al futur i la forma de govern del seu país.

I malgrat aquesta flagrant injustícia, milers i milers de persones segueixen mobilitzades a tot el país per denunciar la repressió ferotge de l'Estat i exercir el seu dret de protesta de forma pacífica, festiva i no violenta, sigui ocupant l'aeroport del Prat o recorrent més de 100 kilòmetres a peu des de diversos punts del territori per desbordar, una vegada més, la ciutat de Barcelona en un dia de vaga històric. De fet, allò que fa revolucionari i admirable el moviment sobiranista català, amb totes les seves imperfeccions, és precisament el seu caràcter obert, transversal, no violent i pacífic. Negar aquest fet és tergiversar la realitat.

Dit això, els greus aldarulls i actes vandàlics nocturns que hem viscut al llarg d'aquesta setmana -i que rebutjo enèrgicament- evidencien que hi ha una minoria que ha decidit aprofitar-se de l'onada de mobilització popular contra la repressió de l'Estat per deixar fluir la seva comprensible ira a través del foc i del caos. De fet, no ens ha d'estranyar que apareguin aquests fenòmens en situacions repressives. El problema és que afavoreix els interessos de l'Estat i dels partidaris del règim del 78. És l'excusa perfecta per legitimar la seva estratègia global de criminalització de l'independentisme i reduir-ho tot a un problema d'ordre públic. Això potser explica per què tant la Policia Nacional com els Mossos se senten impunes practicant la violència policial de forma indiscriminada i provocativa, fins i tot contra la premsa acreditada.

Anem, però, al problema de fons. Malgrat la mobilització constant i permanent de la gent, la sentència ha agafat el Govern sense cap estratègia comuna, amb un lideratge més que qüestionable del seu President, sense cap perspectiva de realitzar els seus objectius de legislatura ni a curt ni a mitjà termini i amb un Conseller d'Interior incapaç de garantir la integritat física dels manifestants davant d'unes manades de neonazis. A tot això li hem de sumar la irresponsabilitat del Govern espanyol que continua boicotejant qualsevol oferta de diàleg deixant la seva cadira buida per pur interès electoral. Carregar contra Catalunya és la millor manera de guanyar vots a l'Estat espanyol. És trist, però és així.

 

Amb tot això, resulta evident que la solució per resoldre el conflicte exigeix urgentment l'articulació d'un front comú capaç d'interpel·lar directament aquell 80% de ciutadans que vol resoldre el conflicte de forma pacífica i civilitzada mitjançant la via referendaria. I si això requereix la celebració d'unes noves eleccions al Parlament, benvingudes siguin. Com més aviat, millor. De fet, seria absolutament irresponsable des del punt de vista polític no optar per aquest front democràtic, emparat en els valors republicans, que de ben segur ens permetria reforçar la nostra justa causa. Hem de ser més, podem ser més i estic convençut que si ens mantenim ferms i persistents davant de la repressió autoritària de l'Estat, guanyarem.

 

Comentaris (1)
Hablando de represión Fa 22 dies
El 11-Jun-2011 el movimiento 15M rodeó el Parlament molestando a los diputados que entraban. La Gene y el Parlament se presentaron como acusación particular para pedir prisión a 20 manifestantes. Tras un largo proceso judicial, lograron que 8 de ellos fueran condenados a tres años de prisión. Menudo chollo lo de los golpistas.