Ara sí, Europa ja sap què vol dir el PSOE quan parla de ‘diàleg’. Des que va arribar a la Moncloa via moció de censura votada pels independentistes, que el socialisme espanyol havia jugat la carta de projectar al món una imatge totalment diferent de la que oferien les porres dels Piolins i els segrestos de paperetes i urnes del PP. Però la farsa ha durat poc. El PSOE també amenaça dia sí dia també amb un nou 155, envia resolucions polítiques sense valor jurídic del Parlament al Tribunal Constitucional perquè no es poden tenir debats polítics sobre la monarquia i, de forma més matussera encara que García Margallo, Josep Borrell ha iniciat la repressió en l’àmbit diplomàtic. Repressió contra altres països…
El ministre d’Exteriors ha retirat les credencials diplomàtiques al delegat del govern de Flandes perquè el president del seu parlament ha dit públicament que Espanya és incapaç de complir les condicions per formar part d’una Europa democràtica perquè té presos polítics”, i ha pressionat Grècia fins a aconseguir cessar el cònsol honorari a Barcelona per “greuges a la bandera”, que en terminologia constitucional significa que el cònsol va participar a la manifestació de la Diada lluint símbols independentistes, inclosa una samarreta amb l’estelada. El càrrec més fatxenda del PSOE ha convertit el conflicte català en un problema belga i grec. Gran favor a la internacionalització del gen franquista d’Espanya.
Però més enllà de les relliscades d’un senyor que viu de la política des de l’any 1979, el PSOE envia un missatge nítid al món: El nacionalisme espanyol està per sobre de drets fonamentals com la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica. Ni republicà ni d’esquerres, el socialisme espanyol ha assumit la missió divina que es transmet de govern a govern de blindar el règim del 78 i perpetuar l’alternança política en el poder i l’abastiment de les elits extractives. A partir d’aquí, l’independentisme ha de dirimir si blanqueja aquest PSOE.
