Representar

"Un acte per celebrar una Constitució que s'ha convertit en inhumana para tantes persones no és cap sopar de 'nochebuena'"

Una de les coses que més em van impressionar del meu primer ple al Parlament va ser que just davant meu tenia el clatell de Felip Puig. Havia passat anys indignant-me per les accions del personatge: mentre mirava el seu clatell, totalment a l'abast de la meva mà, em passaven per davant les càrregues de Plaça Catalunya, les seves declaracions contra els moviments socials o la seva llarga i turbulenta carrera política als anys de "l'oàsi català".

Després d'aquell primer ple i al llarg dels dos anys següents al Parlament, em vaig trobar moltes vegades en situacions semblants. Polítics contra els quals m'havia manifestat o escrit articles o que m'havien fet rabiar quan els sentia dir bestieses per la tele, de cop s'havien convertit en "companys de feina", en gent amb la qual et veus diàriament. I aquesta quotidianitat, inevitablement, humanitza. Creuar-se en passadís solitari del Parlament a les 8 del vespre fa gairebé un indefugible gest de comiat fins al dia següent. Trobar-se a la barra de la cafeteria a primera hora del matí esperant a ser atesos, porta inevitablement a un petit comentari sobre les activitats del dia que tenim al davant, sobre el fred que fa o sobre com estaven les Rondes aquell matí. Un ascensor compartit durant uns breus segons ("ja deus estar a punt", "si, naixerà a finals de mes"), una llarga jornada de comissió asseguts de costat ("em deixes un boli un moment", "em pots portar aigua, que estic marejat"), un petit problema amb la fotocopiadora ("ostres!, encara no funciona), a la cua del bufet ("aquella amanida porta cogombre?", "si, però està molt bona", "el meu fill si li poso cogombre em tira el plat pel cap", "quants anys té?"...)

Excepte en casos molt excepcionals (dels que es troben a qualsevol lloc de feina), en general aquella gent que representa coses que xoquen frontalment contra el que un pensa i el que un desitja pel món, es converteixen en persones. Però la clau està en aquesta paraula: representar. És una obvietat: si estem en aquell bar, si compartim aquells seients, si aparquem al Parc de la Ciutadella és perquè representem coses molt importants per a molta gent. Representar: "Ser el símbol o la imatge d'alguna cosa". Va haver-hi un diumenge on milions de persones van anar a votar per posar-nos allà. I ho van fer amb l'esperança que algú representés els seus anhels, les seves preocupacions i, fins i tot, les seves pors. És molt fàcil que la quotidianitat et faci oblidar això. Però és imperdonable. Intueixo que fa gairebé una dècada les places van cridar "no ens representen" per haver entès malament la quotidianitat.

Ahir Pablo Iglesias feia un tuit "explicant" les rises compartides amb Arrimades i Iván Esponosa de los Monteros: "Esta nochebuena en muchas familias habrá votantes de UP, de partidos independentistas, de VOX, del PSOE o de cualquier otro. Igual que en las cenas de trabajo o de la clase de la facultad. Y hablarán y se reirán. Eso no es una falta de coherencia política, sino condición humana". No.

 

Pablo no estava a un sopar de "nochebuena". Estava allà perquè milions el van votar per representar la preocupació de molts pensionistes que veuen perillar el seu futur per les propostes d'Arrimadas. Estava allà perquè milions el van votar per "fer front" a una extrema dreta que fomenta odi a nens, estrangers i persones LGTBI. No era un sopar de "nochebuena" sinó un acte representatiu. Tenir un cunyat a taula que vota “desorientat” és una part més de la vida amb la qual s'ha de lidiar. Viure en un món d'estructures que manlleven drets i amenacen la vida de les persones és una tragèdia. Representar no és fer teatre. Pots saludar a un passadís, interessar-te per la salut d'un improbable company de "feina". És humà i necessari. Però un acte per celebrar una Constitució que s'ha convertit en inhumana para tantes persones no és cap sopar de "nochebuena". El problema no es riure. El problema és no tenir clar perquè estàs on estàs.

 

Comentaris (10)
Narcís ( fins quan Catalunya ha de ser maltractada, menyspreada, difamada i odiada per un estat que hauria de reverenciar-la si més no agrair-la sa existència ? ) Fa 2 mesos
Per què serà que Iglesias em recorda tant a aquell F. González dels primers temps així totalment contrari al que verament era, al que verament fou, al que verament és o fals de tota falsedat ? PD : si la llibertat individual n'és sagrada .. com no ho serà la nacional o catalana ( i més quan país veí botxí només cerca nostre destrucció com poble, com organització, com economia, tot plegat, com societat, societat catalana ! ) !
Narcís ( text molt aconseguit/ ben pensat .. però no barregem amb el mot ' estrangers ' si de cas il·legals/ furtius/ polissons/ indocumentats/ sense papers .. no pas quan massa de nostres compatriotes no tenen perspectiva, futur, horitzó i esdevenidor ! Fa 2 mesos
Tens tota la raó !, ço és : una persona que representa les necessitats, les urgències, la supervivència de tants conciutadans passant-ho d'allò més malament .. no pot fer pinya de cap manera amb botxins demanaires de presó de persones que fan present allò demanat pel poble ( i per si no fos prou de dècades ) i d' esborrar sinó anihilar comunitat amb identitat nacional a ca pròpia o nació catalana ! PD : la veritat, el bé, la raó i el dret ( dret natural ) no poden ser trepitjats,
Macanudo pibe Fa 2 mesos
Empezaste a laburar tu nuevo quilombo octuvre.cat desde esta página; micromecenazgo y a vivir, que 20 años son nada. Cuando eras diputado del Parlament no representaste a tus votantes, fuiste un huevón y te pasaste al mejor postor: el secesionismo. Deja de mamar y madura.
perell Fa 2 mesos
Es un problema de dignitat personal i politica , com la que va tenir el representant del PNV en el debat televisiu. A un senyor que t'insulta cada dia varies vegades i que la seva màxima aspiració política es criminalitzar-te i portar-te davant dels tribunals, no se li pot donar la ma ni confraternitzar amb ell
O com l'oligarquia fagocita la gent Fa 2 mesos
Què ha passat amb Iglesias? És senzill, simplement ha passat d'un grup humà, els indignats, a un altre, els diputats que cobren un sou a final de més, facin el que facin, representin o no a qui els va votar.
Doctor Strangelove Fa 2 mesos
Senyor Fachin, dutxi's, faci les maletes, vagi-se'n i deixi's en pau. Si realment estima Catalunya faci-ho!
LSO Fa 2 mesos
Si Albano, tienes toda la razón, este Pablo Iglesias ya está donde quería estar y ha llegado a costa de engañar a mucha gente que puso sus esperanzas en él, él ya tiene lo que buscaba, el resto le importa una carajo. Yo trabajé en una empresa de muchos trabajadores, y yo no me saludaba con indeseables, yo viví en una escalera que había gentuza y yo no me saludaba con la gentuza, la educación y las buenas conversaciones las reservo para quien se lo merece, y te aseguro que si en mi fami
Més senzill encara Fa 2 mesos
JxCat = versió ktalaneta de Vox.
Fat Boy Fa 2 mesos
El que passa es que dona mes importancia "a lo que nos une" (la morterada a final de mes i els bisnis) que "a aquello que nos separa" (a quin gang pertanyen).
És molt senzill: Fa 2 mesos
Vox=Ciudadanos=PP=PSOE=Podemos.