Dilluns passat s’escenificava a Madrid la posada de llarg de la nova legislatura parlamentària estatal. Tot i que moltes especialistes dubten que tinga un gran recorregut en el temps, l’escenificació era la de les grans ocasions, formes coents i olor de naftalina, amb el monarca espanyol i la seua família, vestint les millors gales, oferint un discurs falsament democràtic, volent aparéixer com a mediador –quan es comporta com a jutge i part– i garant de la unitat espanyola des d’una suposada igualtat.
Suposada igualtat perquè, fins i tot, si ara es fera una política realment igualitària per a nosaltres, després d’estar patint una discriminació i imposició jurídica, econòmica i cultural durant centenars d’anys, aquesta igualtat no podria corregir la desigualtat acumulada. Una desigualtat que s’expressa en molts plans però que al País Valencià es caracteritza per haver-nos convertit en un territori un 12% més pobre que la mitjana de l’estat i amb més del 30% de la població al límit de l’exclusió social. Però a més és molt poc creïble un discurs monàrquic igualitari, quan encara tenim ben present el discurs de Felip VI avalant la repressió contra el poble de Catalunya del 3 d’octubre del 2017.
Suposada igualtat, insistim, perquè la gènesi de la monarquia ha estat històricament i reiteradament la imposició i perquè ni en aquest discurs ni en les accions polítiques que emergeixen de l’estat, en cap moment es preveu la possibilitat de reconéixer el dret d’autodeterminació dels pobles. I sense aquest reconeixement la igualtat entre desiguals és una entelèquia, una presa de pèl o una enganyifa embolicada en borbòniques formes.
La bona notícia ha estat que els diputats i diputades d’ERC, Junts per Catalunya, CUP, BNG i Bildu han plantat el monarca amb la lectura d’un manifest conjunt de les formacions independentistes, sobiranistes i republicanes de rebuig a la monarquia hereva del franquisme. La notícia dolenta, tot i que també molt esperable, han estat els aplaudiments al rei del PSOE i dels i les ministres d’Unidas Podemos i les seues confluències. El silenci de la resta dels diputats i diputades d’aquest grup no compensa els aplaudiments dels seus líders. I la notícia encara més dolenta ha estat l’absoluta sensació d’orfandat política que hem pogut sentir milers de valencians i valencianes perquè no hem tingut cap representant directe entre les forces que han plantat el monarca i signat el manifest democràtic republicà. Quina pena i quina manera d’anar perdent credibilitat per banda d’aquelles forces que venien a rescatar les persones i la democràcia.
El fet encara és més cridaner quan sabem per una de les poques enquestes publicades sobre República/Monarquia que el País Valencià és un dels territoris amb més alt percentatge de persones favorables a la primera, només superat per Catalunya i el País Basc i equiparat amb les Illes Balears i Navarra i per davant de Galícia. Més del 60% del poble valencià es manifesta clarament a favor de la República i un percentatge encara major està a favor d’un referèndum per a poder elegir entre Monarquia i República. El divorci evident entre la ciutadania i la representació política és en aquest tema tan sols comparable al que manté amb la monarquia mateixa.
Però si continuem amb la metàfora del divorci, segurament podríem estar d’acord que el major de tots és el que existeix entre la monarquia i la democràcia. No només pel seu anacronisme i pel seu comportament històric, ni tan sols per ser hereva directa del franquisme. Des del meu punt de vista la monarquia continua encarnant actualment els valors fonamentals del mateix franquisme. Si alguna persona ho dubta, només ha de demanar a algun representant polític que pregunte al monarca si condemna o no el franquisme. Aquesta pot ser una veritable prova del seu tarannà ‘democràtic’.
Mentrestant, al si de la societat civil valenciana, entitats com Decidim continuarem treballant des de la radicalitat democràtica per compensar l’orfandat política republicana que hui ens ha afectat molt especialment i anar bastint una societat més crítica, forta, democràtica, sobiranista, solidària i igualitària. Una societat valencianista de valors i praxi republicana. Perquè nosaltres, els valencians i valencianes som molt majoritàriament republicans. I si algú en dubta, que pregunte al Centre d’Investigacions Sociològiques, CIS, que fa anys i panys que no planteja directament a la ciutadania el dilema República o Monarquia. Al País Valencià també decidim república!
