Represàlies contra les urnes

"Van tallar els subministraments, inclosos els de l'hospital, van interrompre les comunicacions telefòniques i, fins i tot, van impedir la relació entre familiars"

El pròxim 10 de setembre, els gibraltarenys commemoraran -amb tota solemnitat- el cinquantè aniversari del referèndum en el qual un 95'8% dels ciutadans van rebutjar la proposta de Madrid de passar a sobirania espanyola. El franquisme havia fet una oferta a Londres amb alguns avantatges -com respectar-hi la base naval britànica, per exemple- i van prendre's com una ofensa que el govern britànic impulsés un referèndum en comptes de negociar sota taula.

 

A partir d'aquí, l'Estat espanyol va tancar les fronteres per intentar asfixiar econòmicament el territori. Van tallar els subministraments, inclosos els de l'hospital, van interrompre les comunicacions telefòniques i, fins i tot, van impedir la relació entre familiars. De fet, van ser totes aquestes represàlies econòmiques, furioses i arbitràries, les que van configurar una identitat col·lectiva als gibraltarenys, forjada en aquells anys d'ofec espanyol. "Vam sortir d'aquella situació encara més forts en la nostra determinació de continuar sent britànics", deia Fabian Picardo, ministre principal de Gibraltar, en una entrevista exclusiva per a aquest diari.

 

 

Negativa a les urnes combinada amb intent d'asfíxia econòmica. Dues constants de la política territorial espanyola que han estat un fracàs estrepitós a Gibraltar i que ja fa temps que s'han activat a Catalunya amb una efectivitat política que, de moment, és semblant.

 

Comentaris