Ahir al Parlament es va produir una situació insòlita. La cambra havia de votar una moció del Partit Popular que instava al govern a donar suport als ajuntaments que decideixin prohibir l’ús en instal•lacions municipals del burca i el niqab, així com de qualsevol element que impedeixi la identificació de la persona que el porta. Tot i que els grups del govern no hi donaven suport, la sorpresa va ser quan es va veure en el marcador electrònic de la cambra que la s’havia aprovat la moció. Immediatament els grups del tripartit van alerta de que s’havia produït un error el sistema de votació i van reclamar que alguns diputats no havien tingut temps d’ocupar els seus llocs a l’hemicicle tot i les reiterades crides que s’havien fet a la votació. La situació de desconcert va provocar que el president del Parlament, Ernest Benach, decidís suspendre la sessió fins que s’aconseguís esbrinar que havia passat. Es va decidir recorre a les imatges enregistrades pel Canal Parlament per tal d’establir si les queixes tenien motiu, així que el president i els membres de la cambra es van traslladar fins a les dependències del servei audiovisual per revisar la gravació. Desprès d’uns minuts d’incertesa Benach va informar que s’havia decidit repetir la votació un cop s’havia apreciat que, efectivament, hi havia hagut un error tècnic. Una decisió que s’havia pres per una ajustada majoria de quatre a tres –govern contra oposició- i que va permetre que es repetís la votació. A la segona oportunitat ni Convergència i Unió ni el Partit Popular ni Ciutadans van participar-hi en senyal de protesta per un fet que pot significar un precedent perillós.
La feina de diputats va molt més enllà del fet d’estar escalfant l’escó a l’hemicicle i de prémer disciplinadament el botó a les votacions a partir de les indicacions del portaveu del grup. Però també això forma part de la litúrgia parlamentària. La millor manera que tenen els diputats de defensar-se de la demagògia que promulga la supressió dels parlaments per tal d’estalviar costos és participar d’aquest ritual de forma responsable i assumir que els errors tenen conseqüències. La decisió que va prendre ahir la mesa del Parlament pot ser justa, però hauria estat molt millor que se sustentés no en una impressió si no en una certesa. No es tractava de xiular una falta o un penal, o de mirar si la pilota a entrat dins de la porteria, ja que no estava en joc un partit si no la idea mateixa de que hi ha unes regles iguals per a tothom, que és la base d’una competició neta. Possiblement l’esbroncada se l’emportaran els responsables del manteniment del sistema de votació, però no són ells els únics que se la mereixen.
