Rendiu-vos

"Entre Sánchez, Junqueras, Puigdemont i tota la resta, ens porten a la rendició acordada"

Això és el que ens estan dient: rendiu-vos i accepteu un grapat d’engrunes, que magnàninament us concedirem per endolcir una mica la rendició.

No és fàcil dibuixar la línia que separa la rendició del pragmatisme, la que separa la retirada estratègica de la fugida: pots fer un pas enrere per fer tres passes endavant o entrebancar-te, caure en un forat i no sortir-ne mai més. L’embolic és fenomenal.

La clau del moment és el pal i la pastanaga. I el fang que ajuda a relliscar.

El pal està claríssim: més enllà de les garrotades dels paramilitars, que són un avís claríssim i brutal, les sentències judicials, les presons, les represàlies econòmiques, els exilis, les inhabilitacions, constitueixen una amenaça molt potent i molt estudiada. Seguiu per aquest camí i acabareu com tots aquests. Rendiu-vos.

La pastanaga: si sou bons minyons i bones minyones, si us deixeu de romanços, us poden caure algunes engrunes. Trens, aeroports, ports, consells judicials autonòmics, algunes inversions eternament pendents... Us podem ofegar o us podem donar una mica d’oxígen, vosaltres trieu. Rendiu-vos.

El fang: aquest és de producció pròpia, no cal que el «politburó» madrileny l’afavoreixi, ens el fabriquem aquí, sense ajut de ningú. Quan discutim si és més heroic l’exili o la presó, ens perdem en discussions estúpides sobre el segon o el tercer grau, ens barallem per controlar la gestoria autonòmica i per veure qui fa de Pujol II, estem produint fang. Nosaltres solets. Aquí ningú no ens diu rendiu-vos: n’hi ha uns quants que pensen més a governar engrunes, entelèquies.

I encara hi ha un quart factor: la tossudesa, infinitament difícil de gestionar en aquest context, a mig camí entre la tenacitat i l’obcecació.

La tenacitat és sempre la clau de la victòria, l’obcecació acostuma a conduir a la derrota.

 

Si no ens estiguéssim perdent pel camí, que és el que està passant, estaríem pensant en com gestionar la tenacitat, sense perdre-hi bous i esquelles, que és com acabarà tot plegat.

El missatge més potent que arriba ara, per terra, mar i aire, és aquest: rendiu-vos i accepteu unes engrunes de propina.

Qui es pensi que és un missatge irrellevant o menyspreable, que es vagi calçant: en tot conflicte hi ha una etapa que és la del carrer sense sortida. Es pot prolongar més o menys, però no és gens fàcil de gestionar i de resistir. Entre Sánchez, Junqueras, Puigdemont i tota la resta, ens porten a la rendició acordada, a una mena de pacte dels anys noranta o de principis de segle XXI, d’abans del 2010, venut com si fos l’horitzó del 2050.

Ens diuen que ens rendim, de bon grat o per la força, i és evident que cal fer un replantejament. Xocar per xocar només porta a fer-se mal o a deprimir-se. Hi ha algú que pensi de veritat en demà o en demà passat o una mica més enllà, amb una de generositat, de visió de futur? Entre rendir-nos i estavellar-nos o cansar-nos o cosa ara mateix força probable, hi ha la tenacitat. Estem en aquesta línia? No. No per sempre o no encara. No és el mateix.

 

Comentaris (11)
Mlle. Guillotine. Fa 2 mesos
L´unica arma que tenim els catalans es l´arma económica. péro sembla que està prohibit parlar-ne. El boicot de diners està prohibit? Com serem *indepes* si casi tots el bancs son Ñ. Estem finaçiant els enemics amb els nostres estalvis. El diners a casa i res de comprar cap porqueria de Ñ. Boicot económic total a Ñ.
Fat Boy Fa 2 mesos
Amen!. Ja em pensava que estava sol.
ciutada del mon Fa 2 mesos
que proposes rovira com presi xistorra la via eslovena amb 65 morts a veure si entre germans i veins ens matem, o prefereixes el pacte per fer algo un nou estatut un estat mes federal i plurinacional, en fi els indepes radicals al mon global del segle 21 encara no se que voleu.
Fat Boy Fa 2 mesos
Al ciutada del mon que vol pagar els impostos a Madrid. Quanta gent va morir en l'atemptat de rodalies de Madrid?. T'ho dic perque si et creus que nomes poden matar els exercits estas molt equivocat.
Narcís ( el que van fer l'1-O és imperdonable .. ensems amb anar sumant tanta malifeta .. només els hi resta afussellar-nos a trenc d'alba ! ) Fa 2 mesos
Text diàfan .. de delinqüents què pot esperar-hi ningú, ço és, no fan altra cosa que ' fotre qualsevulla cosa catalana ' fins el punt que català-ana ha d'amagar-se'n de ser-ho quan és a país veí botxí i .. diuen que hem de ser espanyols ? PD : cadascú a ca seva ( políticament parlant ) i Déu a la de tothom !
Catalunya s ha rendit. Fa 2 mesos
ERC i Convergència s'han rendit absolutament, i , com els votants els hi han donat confiança perquè segueixin igual, vol dir que el poble català molt majoritàriament vol la rendició. Tot plegat fot pena. Pena de país. Molt parlar i a l hora de la veritat, fotem pena.
APAÑAMELAPELA Fa 2 mesos
Joan Rovira redeix-te tu, botifler
Tela Fa 2 mesos
Jo no veig que el MHP Puigdemont es rendeixi ni demani rendició. Encanvi sí veig el pdcat intentant destruir a JxCat, erc intentant que ens empassem l'última estafa de l'estat i a la cup fent posturetes superguais. Però la gent no es rendeix per que ho digui no se quí, i em consta que hi ha gent de partits treballant, amb les cúpules en contra, per assolir una estratègia conjunta que sobrepassi els partits segrestats per la por i la paga.
L'unica opcio és el bloqueig Fa 2 mesos
BLOQUEIG POLITIC fins que alliberin a tots de la preso i demanin perdo i empresonin els responsables per les pallisses de l'1-O i retirin tot instrument repressiu contra CAT i permetin un REFERENDUM!! No es pot negociar amb gent a la preso, ni amb una pistola al cap, mentre un dels 2 reprimeix. Inclus a fatxilàndia tampoc no volen negociar amb ERC perquè TE GENT A LA PRESO . Ironicament estem d'accord! No es pot negociar si no ets amo de casa teva. BLOQUEIG POLITIC i DESOBEDIENCIA.
Pitxolí (2) Fa 2 mesos
...no entenc com "Madrid" no ens ha donat ja la independència; només li cal canviar el significat de la paraula.
Cuando uno hace el ridículo, pasan estas cosas. Fa 2 mesos
Cuando uno lleva años vendiendo estructuras de estado inexistentes, y sus votantes llevan años comprándolas, pasan estas cosas. Cuando uno pretende que el mundo entero corra a sacarle de los problemas en los que él mismo se ha metido a fuerza de mendacidad, mezquindad e incompetencia, igualmente pasan estas cosas. En conclusión: son cosas que pasan. Al menos en Cataluña pasan con singular frecuencia últimamente.
Pitxolí Fa 2 mesos
Dues coses: 1a.:Totes les "engrunes” (aeroport...) que ens donin ens les donen condicionalment, reversiblement; res no es consolida. El port, p. ex., ja havia estat "nostre" i governant Montilla ens el van "prendre". 2a.: "Madrid" juga amb el significat de les paraules. Quan fa uns quants anys va transferir els trens de rodalia, va resultar que el que "Madrid" entenia per "transferir" no era el que hi entenia el ciutadà ordinari. I prou que ens ho vam empassar. De fet, jo no entenc com "Madri
Fat Boy Fa 2 mesos
Si voten que no estarem igual que ara. Si s'abstenen o voten si a canvi de promeses que seran incomplertes igual com les dels ultims 40 anys, que Deu els empari.