'Relatos salvajes': El vertiginós plaer de perdre el control

"El ritme no decau en cap moment i els actors, impressionants, ens connecten directament amb anhels tan universals com el de poder expressar-nos amb llibertat"

Quan apareix, l'anhel de venjança va envaint l'organisme buscant desesperadament una sortida. Però en una societat "civilitzada" com la nostra, el que toca és contenir-lo i que ens aparegui després una erupció cutània o passem les nits cruixint les dents. I justament això és el que no fan els personatges d'aquests relats certament salvatges, un conjunt d'individus comuns que, exposats a situacions de la quotidianitat on se senten agredits, creuen la delicada línia que marquen el control i la contenció socials i, de sobte, explosionen.

Es tracta de sis excel·lents històries independents que, escrites i dirigides pel cineasta argentí Damián Szifron (El fondo del mar, Tiempo de valientes) ens confronten, des d'un humor negre altament visceral que beu de la tragèdia, a la identificable sensació -de vertigen i, alhora, de plaer- que ens pot provocar la idea de perdre el control i seguir els nostres impulsos.

El ritme no decau en cap moment i els actors, impressionants, ens connecten directament amb anhels tan universals com el de poder expressar-nos amb llibertat. Perquè darrere el desenfrenat humor de Relatos salvajes se'ns dibuixen els efectes que una estructura social injusta, rígida, desigual, repressora i controladora pot tenir sobre els seus habitants. I és que aquests es van convertint en bombes potencials que, constantment, poden ser a punt d'esclatar.

Estrenada a Cannes, premi del públic a Sant Sebastià i gran fenomen a les taquilles argentines que representarà el país sud-americà als Oscar i als Goya, Relatos salvajes és una delícia, tant com a pur entreteniment com també des d'un punt de vista més profund i, fins i tot, filosòfic.

Relatos salvajes

Argentina-Espanya, 2014.
Direcció i guió: Damián Szifron.
Actors: Darío Grandinetti, Rita Cortese, Julieta Zylberberg, Ricardo Darín, Érica Rivas, Leonardo Sbaraglia.
Durada: 122 minuts 

 
 

Comentaris