Relat d'una agressió masclista

Al machote li agrada que les dones li riguin les gràcies. Com més riuen, més machote és

Els fets van tenir lloc el 8 de desembre passat, a quarts de cinc de la tarda, a l'interior del bar Mumm, situat al carrer Calvet, 1, de Barcelona. La dona que en va ser víctima i que ho ha fet públic a través dels seus comptes de Twitter i de Facebook, ho explica així:

 

  • "Ahir vaig anar a buscar uns cafès [per emportar] a un bar que es diu Mumm, del carrer Calvet, número 1. Un noi jove a la barra m'estava fent els cafès que havia demanat. Hi havia un senyor assegut al local, més un altre que va sortir de la cuina dient que era l'hora de tancar. Aquest de la cuina s'acosta a la porta i diu: "Bueno, hora de cerrar la persiana. ¿No tienes miedo con tres hombres aquí sola?" I li dic: "Pues claro, no la cierres." I ell, adreçant-se als altres rient, continua: "Dice que sí, ¡que le da miedo!" I va el tros d'imbècil i la tanca. Em vaig fotre un bon ensurt per un moment... I dic: "Esto no se hace ni en broma. Abre la persiana ahora mismo." I ell: "Tranquilaaa, tranquilaaa." I el noi de la barra: "Es que La Manada ha hecho mucho daño..." Total que va obrir i em vaig penedir d'haver pagat els cafès, els hauria d'haver deixat allà i no pagar. I per descomptat, no hi tornaré."

 

En el moment de redactar aquestes línies, la piulada de la dona indica 3.704 repiulades al Twitter, 2.018 agradaments i 342 respostes entre les quals hi ha de tot per bé que predominen les de suport. Pel que fa al Facebook, hi ha 2.900 agradaments, 4.036 comparticions i 1.000 comentaris. Entre aquests darrers també predominen aclaparadorament els de suport per bé que n'hi ha algun que ataca directament la denunciant dient que els agressors no són masclistes, que cal respectar els individus en qüestió perquè tenen "dona i fills" i que ella no va saber acceptar la "broma". Però la denúncia a la xarxa acaba repercutint en el negoci del bar i aquest, tres dies després, decideix fer un llarguíssim comunicat, farcit de reiteracions, que utilitza sibil·linament el format de disculpa per introduir-hi elements d'atac a la denunciant adduint que el senyor que estava assegut no era un client, sinó un soci, que ja era hora de plegar, que els treballadors havien tingut un llarg dia de feina, que potser pel cansament li van fer aquella "broma amb poca gràcia", que "la nostra intenció no va ser ofendre o intimidar" i que la víctima s'ha de quedar amb el més positiu del cas, que és que "et vam servir els cafès amb llet que volies malgrat l'hora".

 

Doncs no. Els fets del dia 8 de desembre van ser un acte de violència masclista i en això hi hauria d'haver consens. Entenc, tanmateix, que no n'hi haurà perquè en una cultura patriarcal com la nostra, fonamentada en valors fal·locràtics, les intimidacions sexuals a una dona no es consideren violència. Si fins i tot per a alguns jutges la violació amb penetració només és un "abús", què no diran de les intimidacions a una dona pel sol fet de ser dona? Les intimidacions, beneficiades per la por que té la víctima de la força física del mascle, es consideren això: bromes. Bromes potser de mal gust, però bromes. Coses sense importància que només una dona primfilada denunciaria.

 

En aquest sentit, resulta molt il·lustrativa la 'disculpa' dels agressors, que culpabilitzen la víctima acusant-la de fer-ne un gra massa. Al capdavall li van servir els cafès, que és el que volia, oi? I és que ja se sap, quan un home està cansat, perquè ha treballat tot el dia, i té ganes de plegar, té tot el dret del món a treure el masclisme que porta a dins davant d'una dona desconeguda –una clienta!– i a fer-se el milhomes provocant-li una situació de pànic en veure's atrapada entre quatre parets. Com més por veu l'agressor en els seus ulls, més mascle se sent. I, és clar, tota dona, abans de denunciar-ho, hauria de tenir en compte que l'agressor masclista, lluny de ser cap paràsit, és un ciutadà modèlic, un home com cal, un home que treballa molt i que té muller i fills. Tenir muller i fills, ho sap tothom, és una garantia d'integritat i decència. Segles d'història indiquen que tots els agressors masclistes d'aquest món has estat sempre solters i que mai no han procreat.

 

L'agressió que va patir la dona té altres elements psicològics que la fan més palesa encara. És una dona jove i atractiva, la qual cosa, a ulls del milhomes, la fa més desitjable sexualment i més accessible que una senyora de vuitanta-cinc anys. Per això, si la persona que va entrar a demanar els cafès hagués estat aquesta senyora, en comptes de la noia, és obvi que el tracte hauria estat diferent i que ningú no hauria baixat la persiana tot insinuant-li la possibilitat de violar-la. I el mateix hauria passat si el client hagués estat un home. Ho dic perquè, atès que el dia 8 de desembre no va ser l'únic dia que els agressors van treballar, sinó que treballen cada dia, s'entén que és cada dia, no només aquell, que acaben cansats la jornada laboral. Per tant, com és que aquesta mena d'intimidacions no se'ls acut fer-les mai a un home? Com és que el cansament del dia no els demana fer una 'broma' a l'últim client masculí baixant la persiana del bar tot insinuant-li la possibilitat de ser violat per tres homes allà dins? Puc intuir la resposta: "¡Porque no somos maricones!" Però que no havíem quedat que només era una broma?

 

Parem atenció, a més, en el comentari de l'individu de la barra: "Es que La Manada ha hecho mucho daño". És un comentari que diu molt del seu autor. D'entrada introdueix un element pervers en la situació que fa que la víctima, prou conscient del que van fer els membres de La Manada, senti encara més pànic. Ja se sap: a casa del penjat no anomenis cordes. Però hi ha un segon element que constitueix el moll de l'os de tot plegat perquè és la viva expressió d'una mentalitat fal·locèntrica: el cas de La Manada hauria fet molt de mal, perquè, per culpa d'aquest cas, ara les dones semblen tenir la pell més fina, estan a la que salta i no entomen les bromes masclistes amb la femenina docilitat que hom espera d'elles. Al machote li agrada que les dones li riguin les gràcies. Com més riuen, més machote és. I ara, toca't el nas, arran de l'alarma social generada per cinc mascles que tan sols volien que una noia rigués les gràcies dels seus penis en un portal, resulta que ja no es pot ni tan sols intimidar una dona en un bar i ficar-li la por al cos. On vas a parar!

 

 

Arribats aquí, hom pot preguntar per què la víctima no va demanar el full de reclamacions o per què no ho va denunciar a la policia. Això, naturalment, ho hauria de respondre ella. Tanmateix, quant al full, es poden presumir dues coses: una, que en un moment com aquell no li va passar pel cap; i dues, que pensés que el requeriment del full podia violentar els intimidadors i que al final fos pitjor el remei que la malaltia. I sobre la denúncia a la policia –que encara és a temps de fer–, hi podien influir diversos factors sobre els quals no goso especular. Quan les coses que no són normals han adquirit rang de normalitat, fins i tot aquells que en són víctimes acaben dubtant-ne a l'hora de reaccionar.

 

Molt significatiu també el silenci del tercer home del bar. Qui calla consent i, consegüentment, n'esdevé còmplice. Tancar una dona en un local i bromejar amb violar-la entre tres homes és un acte de violència, un acte de violència masclista de tot punt inadmissible. Les dones saben que són físicament més febles que l'home, i aquesta vulnerabilitat influeix de manera determinant en la por que s'apodera d'elles en situacions d'indefensió com la descrita. Imaginem-nos quin és l'ensurt quan l'amenaça no prové d'un home, sinó de tres. Hom tendeix a pensar que aquestes coses sempre passen als altres, que a nosaltres no ens passaran. Hitchcock, amb el seu geni, ho va plasmar magníficament en la mirada d'una de les dones víctimes de l'assassí de la corbata a la pel·lícula "Frenesí". Quan la dona s'adona que l'escollida no és una de les moltes víctimes anònimes que ha vist en els telenotícies, sinó ella, ella!, i que no té escapatòria, els seus ulls de pànic ho diuen tot.

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?