regressió a Holanda

"Ara hi ha una regressió social i política al país de les tulipes ben coneguda per tothom, l'actual dreta governant de Jan Peter Balkenende ha virat cap al conservadorisme"

Els Països Baixos sempre s'han caracteritzat pel seu gust pels experiments socials. Les prostitutes del red light o els porros dels coffe shop donen fama a Amsterdam, però els holandesos també han estat un exemple (per tots aquells que s'hi han fixat) en molts altres aspectes. Per exemple també amb els matrimonis homosexuals o l'eutanàsia. Aquests grans avenços ara serien irrenunciables per una gran majoria de ciutadans holandesos.

Però ara hi ha una regressió social i política al país de les tulipes ben coneguda per tothom, no se sap si és per l'ascens de l'extrema dreta de Geert Wilders però l'actual dreta governant de Jan Peter Balkenende ha virat cap al conservadorisme, prohibint els bolets al•lucinògens, el tabac als coffe shops i gran part dels locals del red light. Però això només és la façana, ningú sap on poden arribar els demòcrata cristians governants.

De ben segur que la immigració ha estat part del motiu d'aquest increment de la xenofòbia i el conservadorisme, però cal recordar que Holanda és un país profundament rural i sense voler establir una correlació directa entre ciutats i liberalisme sí que és cert que almenys als Països Baixos hi ha un paral•lelisme entre camp i religió. A Holanda hi viuen 16 milions de persones, el doble que a Catalunya tenint només un 25% de superfície. Vaja, que la densitat de població és el doble a Holanda (396/km quadrat) que a Catalunya (222/kilòmetre quadrat) encara que la capital, Amsterdam, té la meitat de població que Barcelona.

Aquesta realitat es veu reflectida als pisos i cases d'Amsterdam, que no acostumen a superar les 2 o 3 plantes, no tenen ascensor i aprofiten l'espai al màxim amb cuines i banys microscòpics, esquarterats o integrats al menjador. Total, que tota la gent que nosaltres acumulem a les nostres àrees metropolitanes ells l'acumulen en pobles, cases, urbanitzacions, vaixells als canals… i tota aquesta gent té un tarannà bastant diferent al dels urbanistes que viuen a Rotterdam o Amsterdam.

Holanda, com tants d'altres països del nord d'Europa, és un exemple urbanístic i residencial (sobretot Rotterdam, ciutat arrasada pels nazis) com una casa de pagès, amb grans contrastos entre pisos de protecció oficial i autèntics bunyols i irregularitats provocades per la construcció caòtica i desordenada del centre de les ciutats. Entendre la demografia neerlandesa i aquestes grans comunitats rurals del camp holandès pot ajudar a entendre la realitat d'un país que no és el que sembla.

 
 

Comentaris