Refundar Convergència?

"Allà on no arriba el govern ha d'arribar una organització forta, cohesionada i disciplinada"

Darrerament hem vist com determinats dirigents de CDC han manifestat llur convicció d'iniciar una nova etapa per a la família política convergent. En aquest moments s'està parlant, fins i tot, d'endegar una sort de refundació política del propi partit i del seu projecte i tal vegada, i crec que seria un error, amb un nou nom. La necessitat d'encetar aquesta nova etapa s'ha vist precipitada per la confessió feta pública pel president Pujol i per la pol·lèmica desfermada a l'entorn de la seva família. Com sigui, caldrà veure l'impacte i ressolució de tot plegat, però el que sembla clar, és que passats quasi quatre anys des de que Artur Mas és al Palau de la Generalitat, el capital polític convergent s'ha vist debilitat. Si no s'hi posa remei el resultat de les darreres eleccions europees pot ser més que mai una "dolcíssima derrota" en comparació al que es pot esdevenir. Certament governar en una situació de greu crisi económica, amb una herència tripartita enverinada i amb un govern espanyol incomplidor i radicalment centralitzador, no és tasca gens fácil. Ara bé alguns molt ens temem que la davallada convergent no es produeix tant per la crisi económica, com per certes indecissions davant el procés sobiranista, que incomoden i desconcerten l'electorat convergent. La relació amb Unió tampoc facilita les coses i encara ajuda més a fer brollar dubtes entre un electorat que necesita i reclama un lideratge clar i ferm. L'ombra dels suposats casos de corrupció i d'irregular finançament lògicament en res beneficia a la parròquia convergent i per postres el cas Pujol apunta, o ens apunten, que molt més, i ben sucós, encara està per arribar.

En un anterior aticle aparegut en aquest mateix mitjà just després de les darreres eleccions catalanes del 2012 comentava que: "(…) aquesta força –que lidera- no pot ser altra que CiU sempre que entengui els resultats, s'il·lusioni de nou i no doni l'esquena a la majoria social que ha votat estat propi, independència o sobirania plena (…)." Doncs bé a Convergència no li cal tant una refundació com sí un clar retorn als valors, ideals i actituts que tenia i en feia gal·la quan fou fundada fa quaranta anys. El vell ideal de "convergir" a l'entorn del catalanisme només cal matisar-lo i fer-lo confluir amb el sentiment majoritari independentista de la majoria de gent convergent. Òbviament els temps canvien i els mecanismes i canals de transmissió d'idees també. És un fet que molta gent convergent ha trobat a faltar un partit fort en aquests gairebé quatre anys de govern a la Generalitat. Allà on no arriba el govern ha d'arribar una organització forta, cohesionada i disciplinada. En aquest sentit continuo pensant que l'exemple del PNB és vàlid per entendre un eficaç partit amb una eficient, i de vegades necesàriament conflictiva i concurrencial, repartició de tasques i funcions amb el govern autonòmic. Catalunya no és Euskadi, ni pretenem que ho sigui, però si en el món de l'empresa copiem, i de vegades calquem, esquemes que han funcionat arreu, per què no ho hauríem de fer en la política.

Convergència és una eina massa important per Catalunya com per perdre-la o que alguns la deixin perdre. La reunió a l'entorn convergent de persones ideològicament plurals –sense mai caure en extremismes- ha estat un gran invent que ha fet créixer Convergènca i per extensió la propia Catalunya. El que cal és iniciar una clara regeneració del partit que passi per més democràcia interna, fet que no exclou, primàries per els llocs clau de govern del partit o per encapçalar candidatures. La llibertat i la democracia, com tampoc la veritat, no ens han de fer mai por. Tres virtuts que la gent convergent les va apreciar en aquella Convergència originària que tant va fer pel nostre país i pel nostre autogovern. Estridències i catastrofisme cap ni un, autocomplaença i enuig per l'autocrítica tampoc. Convergència és recuperable però la inacció porta cap a l'abisme. De moment hi ha temps però és l'hora de les decisions.

 
 

Comentaris